Vés al contingut

Manuel Salas i Sureda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Salas i Sureda
Biografia
Naixement1880 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort1942 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Activitat
Ocupaciópolític, empresari Modifica el valor a Wikidata

Manuel Salas i Sureda (Palma, 1880-1942) fou un industrial, financer i polític mallorquí.

Fill de Manuel Salas Palmer. De molt jove es va fer càrrec dels negocis familiars, els més considerables dels quals eren La Petrolera situada en es Molinar (Palma), empresa de refineria de petroli, i La Salinera Española (amb factories a Eivissa i a San Pedro del Pinatar). Fundà diverses empreses, que tingueren una considerable influència en l'economia illenca, entre les quals La Naviera Mallorquina (1924) i L'Agrícola Mallorquina.

Feu grans inversions a les seves propietats rurals en la promoció del camp i introduí noves tècniques de conreu i d'adobs químics. Tenia nombroses possessions tant al pla com a la muntanya (Xorrigo, es Cabàs, Son Sureda, s'Alqueria d'Avall, Solleric, Pocafarina, etc. Fou vocal del Banc de Crèdit Balear (1905-11) i cessà per discrepar dels importants crèdits concedits a Joan March i Ordinas. Intervingué (1933-34) en l'establiment del Banco Español de Crédito a Palma.

Políticament fou maurista i, encara que no ocupà cap càrrec en el partit, fou una de les seves personalitats més visibles; en diverses ocasions finançà campanyes electorals de Maura a Mallorca. Va tenir un paper destacat en l'organització del caciquisme rural de signe conservador.[1] Fou regidor de l'Ajuntament de Palma pel Partit Conservador (1909-13) i diputat provincial (1919-22).[2]

Referències

[modifica]
  1. Peñarrubia i Marquès, Isabel. Els partits polítics davant el caciquisme i la qüestió nacional a Mallorca (1917-1923). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991. ISBN 84-7826-272-5
  2. «Manuel Salas i Sureda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.