Vés al contingut

Manuel Pomares Monleón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Pomares Monleón
Biografia
Naixement1904 Modifica el valor a Wikidata
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Mort28 novembre 1972 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
  Governador civil de Terol
23 d'agost de 1931 – 6 de novembre de 1932

22 de febrer de 1936 – 12 de març de 1936
  Governador civil de Huelva
28 de febrer de 1936 – 3 de juny de 1936
  Governador civil d'Osca
abril de 1936 – 14 de juny de 1936
  Governador civil d'Albacete
14 de juny de 1936 – 7 d'agost de 1936
Dades personals
FormacióUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Radical
Izquierda Republicana

Manuel Pomares Monleón (Alacant, 1904 - ciutat de Mèxic, 28 de novembre de 1972) fou un escriptor i polític valencià, governador civil durant la Segona República Espanyola i exiliat pel franquisme.

Biografia

[modifica]

Es llicencià en dret a la Universitat Central de Madrid i va militar inicialment en el Partit Republicà Radical, amb el que va ser regidor a l'ajuntament d'Alacant i redactor del Diario de Alicante. Poc després de la proclamació de la Segona República Espanyola fou nomenat Governador civil de Terol,[1] càrrec que va mantenir fins a novembre de 1932. També fou magistrat de l'Audiència Provincial d'Alacant.

Després es va afiliar a Izquierda Republicana, i després de les eleccions generals espanyoles de 1936 fou nomenat governador civil de Terol, Osca, Huelva i Albacete. Ocupant aquest càrrec el va sorprendre l'esclat de la guerra civil espanyola. Inicialment fou detingut pels rebels, però immediatament fou rescatat i reposat al seu càrrec. L'agost de 1936, però, deixà el càrrec.[2]

En acabar la guerra civil s'exilià cap a Mèxic. Establert a Veracruz, hi va fundar el grup de teatre experimental La farándula. Va obtenir la càtedra de literatura espanyola a la Universitat de Veracruz i es va dedicar a la literatura. El 1946 va obtenir el premi Internacional de Novel·la per Ya no existe luz en esa estrella. També va col·laborar en diversos mitjans de comunicació i va escriure crítica i guions per a televisió.[3][4]

Obres

[modifica]
  • El eterno sendero
  • Voces y voceros
  • Pensamientos de secano (1943)
  • Cuentos de la buena pipa (1947)
  • El casino de los millonarios aburridos (1950)
  • Los que no quisieron ir a la capital (1950)
  • Un fantasma en mi sábana (1951)
  • Arañas en la cabeza (1952)
  • El preclaro ingenio y el ingenioso hidalgo: Cervantes y el Quijote (1955)
  • Una mosca no hace verano (1965)

Referències

[modifica]
  1. Notícia del nomenament al diari ABC
  2. Joan SERRALLONGA I URQUIDI, El aparato provincial durante la Segunda República. Los gobernadores civiles, 1931-1939
  3. VVAA. Diccionario de escritores mexicanos, siglo XX, volum 6. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, 2002, p.546. 
  4. Albert Girona i Albuixec, María Fernanda Mancebo. El exilio valenciano en América. Obra y memoria. Universitat de València, 1995, p.137.