Vés al contingut

Manuscrit de Leiden

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreManuscrit de Leiden
Tipusmanuscrit Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí Modifica el valor a Wikidata

El Manuscrit de Leiden és el nom donat habitualment en els estudis bretons a un fulletó de quatre pàgines (bifoli) trobat a la biblioteca de la Universitat de Leiden als Països Baixos (codi: Vossianus lat. f°96 A). Aquest és un fragment d'un tractat mèdic en llatí que data del segle ix o de finals del segle viii[1] i en el qual apareixen dues paraules en gaèlic irlandès i una trentena en bretó antic. Pierre-Yves Lambert descriu el lloc que ocupa per Breton en aquest text:

« El Vossianus lat. fº96 A té la particularitat d'incloure bretó antic no en les gloses, sinó en el text principal: és un dels pocs documents en la llengua vernacla no es limita a una activitat secundària. No obstant això, el bretó antic només es troba en una pàgina d'aquest bifoli i per tant segueix sent subordinat al llatí en la mesura que són simplement paraules tècniques (noms de plantes i preparats) que substituiran les paraules llatines corresponents." »

Des del punt de vista literari, afegeix:

« "En el fragment mèdic de Leiden no es tracta d'una matèria típicament bretona: es tracta de receptes llatines antigues o medievals copiades un cop i un altre als monestirs." »

Glossari bretó trobat al text

[modifica]
  • aball : poma
  • barr : branca
  • caes : recerca
  • colænn : grèvol
  • dar : roure
  • guern : vern
  • hisæl-barr : vesc
  • penn : cap
  • scau : saüc
  • spern : espina (arç, pruner)

Fonts i bibliografia

[modifica]
  • Whitley Stokes, A Celtic Leechbook, Zeitschrift für celtische Philologie, t. 1, 1894, p. 17-25.
  • Pierre-Yves Lambert, Le fragment médical latin et vieux-breton du manuscrit de Leyde, Vossianus lat. f°96 A, 1986, Bulletin de la Société archéologique de Finistère 65, pp. 315-327.

Referències

[modifica]
  1. «Las lenguas de Bretaña: bretón, galó y francés» (en castellà). misescapadillas, 15-08-2014.