Vés al contingut

Microscopi de llum polaritzada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Les dues imatges microscòpiques amb els dos polaritzadors d'un fragment lític (gra de sorra) volcànic al microscopi petrogràfic.

Els microscopis de llum polaritzada o microscopi petrogràfic són microscopis als que se'ls ha afegit dos polaritzadors (un entre el condensar i la mostra i l'altre entre la mostra i l'observador), el material que s'usa és el cristall de quars i un cristall de Nicol que només deixen passar la llum que vibra en un únic pla (la llum polaritzada). Els dos filtres del microscopi petrogràfic tenen els seus plans de polarització orientats perpendicularment una cap l'altre.[1][2]

És un tipus de microscopi òptic que es fa servir en petrologia i en mineralogia òptica per identificar roques a minerals en secció fina. El mètode que es segueix es diu "microscòpia de llum polaritzada" (PLM).[3]

Els microscopis petrogràfics es construeixen amb parts òptiques que no afegeixen efectes polaritzants indesitjats pels vidres, o polarització per reflexió en prismes i miralls. Aquestes parts especials afegeixen cost i complexitat al microscopi. Tanmateix es pot construir fàcilment un microscopi de "polarització simple" afegint barats filtres polaritzants afegits a un microscopi biològic estàndard.[4]

Alguns compostos orgànics responen a l'efecte de la llum, aquests tenen un alt grau d'orientació molecular (substàncies anisòtropes), que fan que la llum que els travessa es pugui orientar en determinats plans vibratoris atòmics. El prisma Nicol permet el pas de la llum en un sol pla, de manera que el quars gira la posició de polarització, facilitant la identificació de substàncies que extingeixen la llum. El fenomen de l'extinció de llum causada per poder identificar més bé substàncies cristal·lines o fibroses (com el citoesquelet, substàncies amiloides, asbest, col·lagen, cristalls d'urat, queratina, sílice, i altres d'origen exogen.

Cronologia

[modifica]

En el desenvolupament del microscopi petrogràfic hi ha algunes dates importants.[5]

  • 1823. Primers microscopis acromàtics.[6]
  • 1824. Estudi de Fresnel sobre un microscopi acromàtic d'Alexandre-François Gilles (anomenat Selligue)[7]
  • 1828. William Nicol inventa el prisma de Nicol.[8]
  • 1830. Primeres làmines primes fetes per Nicol.[9]
  • 1834. Primer microscopi veritablement acromàtic de Amici.
  • 1844. Presentació del microscopi Amici a Londres.[10]
  • 1844. Ecole de Mines obté un microscopi Amici

Referències

[modifica]
  1. José Ramón Bertomeu Sánchez; Antonio García Belmar; Universidad de Valencia Obrint les caixes negres: Col·lecció d'instruments científics de la Universitat de València. Universitat de València, 2002, p. 209–. ISBN 978-84-370-5489-6. 
  2. Laurent Emmanuel; Marc de Rafelis Saint Sauveur; Ariane Pasco Maxi fiches de Géologie - 3e édition: En 85 fiches. Dunod, 4 juny 2014, p. 59–. ISBN 978-2-10-071353-0. 
  3. Jean-François Beaux; Bernard Platevoet; Jean-François Fogelgesang Atlas de pétrologie - 2e éd.: Les minéraux et roches en 86 fiches et 480 photos. Dunod, 15 juny 2016, p. 11–. ISBN 978-2-10-075322-2. 
  4. Raymond Haynes. Optical Microscopy of Materials. Springer Science & Business Media, 29 juny 2013, p. 58–. ISBN 978-1-4757-6085-9. 
  5. Le microscope polarisant à l'assaut des montagnes. Jacques Touret.
  6. Edouard GRIMARD. La Plante botanique simplifieé, etc. (Avec préface de J. Macé.), 1874, p. 17–. 
  7. Atti Della Fondazione Giorgio Ronchi Fondata Da Vasco Ronchi. Lucia Ronchi, p. 837–. GGKEY:T7DH3HXE02Q. 
  8. Mani Naidu. Engineering Physics:, p. 2–. ISBN 978-93-325-0094-5. 
  9. «Notes on the applications of polarized light in microscopy. Leó Kristjánsson.». Arxivat de l'original el 2021-04-23. [Consulta: 18 novembre 2017].
  10. Alberto Meschiari. The Microscopes of Giovanni Battista Amici. Tassinari, 2003. ISBN 978-88-88649-09-2. 

Enllaços externs

[modifica]