Molleric granellut
Suillus granulatus | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Bolet | |||||||||
Estat de conservació | |||||||||
Risc mínim | |||||||||
UICN | 122090798 | ||||||||
Taxonomia | |||||||||
Super-regne | Eukaryota | ||||||||
Regne | Fungi | ||||||||
Classe | Agaricomycetes | ||||||||
Ordre | Boletales | ||||||||
Família | Suillaceae | ||||||||
Gènere | Suillus | ||||||||
Espècie | Suillus granulatus Roussel, 1796 | ||||||||
Nomenclatura | |||||||||
Basiònim | Boletus granulatus | ||||||||
Sinònims | Boletus campanulatus Boletus flavorufus Boletus heterosporus Boletus lactifluus Boletus longisporus Boletus meridionalis Boletus pictilis Boletus rufopunctatus Boletus violaceopunctatus Boletus granulatus var. violaceopunctatus Boletus granulatus Suillus lactifluus Suillus collinitus var. velatipes Suillus granulatus subsp. albidipes Suillus granulatus subsp. leptopus Suillus granulatus subsp. snellii Suillus granulatus var. albidipes Suillus granulatus var. snellii Suillus granulatus var. velatipes Leccinum lactifluum Boletus granulatus var. campanulatus Boletus granulatus var. flavorufus Boletus granulatus var. heterosporus Boletus granulatus var. lactifluus Boletus granulatus var. longisporus Boletus granulatus var. meridionalis Boletus granulatus var. pictilis Boletus granulatus var. rufopunctatus Ixocomus pictilis |
El molleric granellut (Suillus granulatus, del llatí suillus -mena de bolet de baixa qualitat-, derivat del llatí sus que vol dir porc; i del llatí granulatus -granulós-) és un molleric caracteritzat per presentar unes granulacions a la part alta de la cama.
Morfologia
[modifica]És un bolet amb la típica estampa dels mollerics, amb un barret de 4 a 10 cm de rotllana, de color torrat rogenc, brillant i enganxifós, en temps humit, a sota del qual porta tubs grocs, que prenen una coloració olivàcia en envellir, amb els porus petits i angulosos, dels quals regalimen gotetes de làtex blanc en els bolets més joves.
El peu és cilíndric, grogós i al capdamunt està guarnit amb granulacions més fosques.
Té una carn grogosa, ferma primer i estovada al final, d'olor agradable.
Hàbitat
[modifica]Se'l troba abundantment de darreries d'estiu a la tardor a les pinedes, preferentment de pi roig.
Comestibilitat
[modifica]És comestible si se'n lleva la pell viscosa del barret i els tubs, que se separen amb facilitat.[1]
Altres denominacions científiques d'aquest bolet ja obsoletes
[modifica]- Boletus granulatus L., Species Plantarum: 1177 (1753).
- Boletus granulatus var. lactifluus (Pers.) J. Blum, Bull. trimest. Soc. mycol. Fr. 81: 484 (1965).
- Boletus lactifluus (Pers.) J. Blum, Bull. trimest. Soc. mycol. Fr. 85: 43 (1969).
- Boletus lactifluus Sowerby, Coloured figures of English Fungi or Mushrooms (Londres) 3: tab. 420 (top) (1809).
- Boletus lactifluus With., Bot. arr. veg. Gr. Brit. 4: 320 (1796).
- Ixocomus granulatus (L.) Quél., Fl. Mycol. França (París): 412 (1888).
- Leccinum lactifluum (With.) Gray, A Natural Arrangement of British Plants (Londres) 1: 647 (1821).
- Suillus lactifluus (With.) A.H. Sm. & Thiers, Michigan Bot. 7: 16 (1968).
Referències
[modifica]- ↑ Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 200-201.
Bibliografia
[modifica]- SMOTLACHA, V., ERHART, M., ERHARTOVÁ, M. Houbařský atlas. Brno: Trojan, 1999. ISBN 80-85249-28-6. S. 28.