Vés al contingut

Lluís Mallart i Guimerà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLluís Mallart i Guimerà
Biografia
Naixement1932 Modifica el valor a Wikidata (91/92 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole pratique des hautes études Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiDenise Paulme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióetnòleg, antropòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París X Nanterre (1971–1992)
Universitat Rovira i Virgili Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lluís Mallart i Guimerà (Barcelona, 1932) és un antropòleg català.[1]

Mallart va ser el fundador de la missió de recerca Agermanament després que es traslladà al Camerun l'any 1961. Com a missioner s'instal·là al costat de la tribu Evuzok fins al 1968. Aquell mateix any se n'anà a París a ampliar els seus estudis d'antropologia i es doctorà el 1971. Ha estat professor a la Universitat de Nanterre. La documentació etnogràfica recollida en el seu treball de camp entre els evuzok es troba als arxius de la biblioteca del Laboratori d'Etnologia i Sociologia Comparada de la Universitat de Nanterre. Aquest treball de camp ocupà gran part de la seva activitat professional als anys noranta. Com a conseqüència de tota aquesta tasca científica i antropològica, Mallart s'ha convertit en un especialista en antropologia religiosa i mèdica.[1]

El 2009 es produí una pel·lícula documental que porta a la pantalla els rituals de curació practicats pels evuzok al Camerun, estudiats per Mallart, els més important dels quals és la "Dansa als esperits". El documental porta, precisament, aquest nom.[2][3]

Publicacions

[modifica]
  • Un poble africà: etnologia i pastoral (1971)[1]
  • Médecine et pharmacopée Evuzok (1977)[1]
  • Ni dos ni ventre. Religion, magie et sorcellerie Evuzok (1981)[1]
  • La dansa als esperits (1983)[4]
  • Sóc fill dels Evuzok (1993)[1]
  • Okupes a l'Àfrica (2001), on es critica el colonialisme i l'actuació dels missioner en el continent africà.[1]
  • La Forêt de nos Ancêtres (2003), monografia sobre el sistema mèdic i el saber botànic dels evuzok.[1]
  • El sistema mèdic d'una societat africana els evuzok del Camerun (2008)[5]
  • Cara o creu, imatges i paraules d'un joc d'atzar africà (2010)[6]

Reconeixements

[modifica]

El 1995 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Medalla Narcís Monturiol com a reconeixement de la seva tasca científica.[7]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Lluís Mallart i Guimerà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «"El documental" presenta "Dansa als esperits"». TV3, 22-06-2012 [Consulta: 25 setembre 2016].
  3. «Danza a los espíritus». FilmAffinity. [Consulta: 25 setembre 2016].
  4. Aixelà, Yolanda; Larrea, Cristina «Ressenyaː "La Forêt de nos Ancêtres"». Quaderns-e de l'ICA. Institut Català d'Antropologia, Núm. 3, 2004. ISSN: 1696-8298 [Consulta: 25 setembre 2016].
  5. Houseman, Michael; Sarró, Ramon. De l'Àfrica a l'Antropologia. Assaigs en homenatge a Lluís Mallart. Documenta Universitaria, 27 de gener de 2015, p. 132. ISBN 978-84-9984-261-5. 
  6. «Cara o creu. Imatges i paraules d'un joc d'atzar africà». Biblioteca. Institut Català d'Antropologia. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2016. [Consulta: 25 setembre 2016].
  7. «Guardonats medalles Narcís Monturiol». Premis i Reconeixements Guardons Narcis Monturiol. Generalitat de Catalunya. Universitats i Recerca. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2015 [Consulta: 25 setembre 2016].

Enllaços externs

[modifica]