Vés al contingut

Lillian Hellman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLillian Hellman

(1939) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 juny 1905 Modifica el valor a Wikidata
Nova Orleans (Louisiana) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juny 1984 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
comtat de Dukes (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Colúmbia
Universitat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional, American drama (en) Tradueix i literatura dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódramaturga, autobiògrafa, llibretista, escriptora, guionista, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1934 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènereObra de teatre Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
ParellaDashiell Hammett Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0375484 Allocine: 90374 Allmovie: p161219 IBDB: 6202 AFI: 99071 TMDB.org: 85692
Musicbrainz: fdf71cf3-7a7e-4a78-b882-5ebbecc4b52b Find a Grave: 2423 Modifica el valor a Wikidata

Lillian Hellman (Nova Orleans, 20 de juny de 1905 - comtat de Dukes, 30 de juny de 1984) va ser una dramaturga i guionista estatunidenca, coneguda pel seu èxit en el Teatre de Broadway i pel seu activisme polític.[1]

Les seves obres destaquen per una constant denúncia de les societats opulentes i per un activisme d'esquerres. The Watch on the Rhine (‘La vigilància al Rin', 1941) és una crítica de la hipocresia de les posicions dites liberals, mentre que Toys in the Attic (‘Joguines a les golfes', 1960) s'ambienta al sud dels Estats Units durant la seva infància.

A causa de les seves posicions crítiques, va ser investigada per la House Un-American Activities Committee durant la caça de bruixes del Maccarthisme, on es va negar a delatar companys de lluita, i per aquest motiu se la va incloure en una llista negra que li va impedir treballar a la indústria del cinema durant anys. Aquesta experiència és explicada en obres com The Scoundrel Time (‘L'hora del covard', 1976). Va explorar també el tema autobiogràfic en Pentimento (‘Penediment’, 1974) i Maybe (‘Potser’, 1980).

Va ser durant anys parella del també escriptor Dashiell Hammett, autor de la novel·la El falcó maltès.[2]

Obres

[modifica]

Teatre

[modifica]

Novel·la

[modifica]
  • Maybe: A Story (1980)

Opereta

[modifica]

Guions de cinema

[modifica]

Memòries

[modifica]
  • An Unfinished Woman: A Memoir (1969)
  • Pentimento: A Book of Portraits (1973)
  • Scoundrel Time (1976)
  • Eating Together: Recipes and Recollections, amb Peter Feibleman (1984)

també :

  • Prefaci a The Big Knockover, una col·lecció d'històries de Dashiell Hammett (1963)
  • Three, collec·lecció de 1980 de les seves primeres tres memòries

Altres

[modifica]
  • Sobre la seva obra teatral "The Children's Hour" el 1961 es va fer el film homònim (en català La calúmnia), sense la seva participació però mantenint l'acusació de lesbianisme de l'obra original, que en canvi s'havia eliminat del film These Three de 1936.

Referències

[modifica]
  1. «Lillian Hellman». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Lillian Hellman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 abril 2020].