Vés al contingut

Nyítol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeNyítol
Tipusentitat mitològica Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia catalana Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimNyitols, Nitus, Llitons, Litons, Nitons, Nitos, Nítols i Nyetos Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Personatges relacionatsFalugues

Els nyitos o nyítols són uns éssers mitològics molt petits de l'imaginari popular català que tenen presència en la tradició de diversos municipis de la Terra Alta, el Maestrat, el Millars i també a la comuna italiana de Castellania.[1][2] Als Països Catalans se'ls coneix amb diverses variants del nom, entre elles llitons, litons o nitons; nitos, nítols o nyetos (sovint, el nom apareix escrit tal com sona en català central: nyitus, nyítuls, etc.).[3]

Es descriuen com a figures pròpies de la revetlla de Sant Joan i de Carnaval que conviuen amb d'altres criatures fantàstiques i que entren pels forats de les orelles humanes per les trompes d'Eustaqui. Quan arriben al cervell, hi roseguen la memòria i produeixen un estat de consciència confosa i atordida.[4][5] En rosegar la memòria de l'afectat, se li mengen tots els records i li impedeixen alhora crear-ne de nous.[6] El seu equivalent femení són les falugues.

Referències

[modifica]
  1. Casanova Coll i Creus Saumell, 2000, p. 141-144.
  2. Gisbert, 2010, p. 113.
  3. Temporal, Josep; Veà, Sílvia. «El nom de Llitons». A: Mons reals i imaginats en l’etnopoètica catalana (PDF). La Vall d'Uixó: Grup d'Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 2020, p. 116. ISBN 978-84-9965-557-4. 
  4. «Carnaval» (en castellà). Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, CSIC, tomo 13, 1957. ISSN: 0034-7981.
  5. Carrera i Escudé, Manel. «Éssers fantàstics i meravellosos». Festes.org, n.d. [Consulta: 17 gener 2022].
  6. Labrado, Víctor. «Els nyítols». A: Llegendes valencianes : criatures mítiques de la tradició oral. Alzira: Bromera, 2007, p. 23. ISBN 978-84-9824-156-3. 

Bibliografia

[modifica]