Vés al contingut

Odèon d'Herodes Àtic

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Odèon d'Herodes Àtic
Vista nocturna
Imatge de l'interior
Imatge
Nom en la llengua original(el) Ωδείο Ηρώδου του Αττικού
(el) Ηρώδειο Modifica el valor a Wikidata
EpònimHerodes Àtic Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusOdèon i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Construcció161 Modifica el valor a Wikidata
Obertura161 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
160 – 174temps de construcció
267 destrucció
segle XIX excavació arqueològica
1952 – 1953reconstrucció Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aÀnnia Regil·la Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romana Modifica el valor a Wikidata
Materialmarbre i pedra Modifica el valor a Wikidata
Mesura80 (diàmetre) × 28 (alçària) × 92 (longitud) m
Pisos per sobre el terra3 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAtenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióDionisiou Areopagitou Pedestrian Street (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 58′ 15″ N, 23° 43′ 28″ E / 37.970843°N,23.724524°E / 37.970843; 23.724524
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia
Activitat
Propietat deMinisteri de Cultura i Esport de Grècia Modifica el valor a Wikidata
Capacitat màxima4.680 Modifica el valor a Wikidata

L'odèon d'Herodes Àtic és un edifici per a audicions musicals construït l'any 161 gràcies a la gran fortuna del cònsol romà d'origen grec Herodes Àtic,[1] que el va fer construir en memòria de la seva dona, Ànnia Regil·la, morta l'any anterior.

Es va emplaçar al costat del teatre de Dionís, al peu de l'Acròpoli d'Atenes, a la part sud. La seva planta és com la d'un teatre romà, però amb la diferència que l'odèon estava cobert amb un sostre de fusta; tenia una capacitat a les seves graderies per a cinc mil espectadors i un escenari amb 35 metres de longitud.[2]

La graderia i l'escena es van restaurar a la dècada del 1950 amb marbre pentèlic. Des d'aleshores és un dels escenaris principals del Festival d'Atenes, que se celebra cada any de maig a octubre, i on actuen artistes grecs i internacionals de renom. Per l'odèon han passat, entre d'altres, Maria Callas, Maurice Béjart, Alicia de Larrocha, els Ballets del Bolxoi, Mikis Theodorakis, Giorgos Dalaras, Kharis Alexíou, Yanni, Nana Mouskouri, Sting, Elton John o Andrea Bocelli, per citar-ne només uns quants dels més destacats.

Referències

[modifica]
  1. La Gran Enciclopèdia en català, volum 10. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5438-5
  2. Enciclopedia Salvat, volum 12. Barcelona: Salvat Editores, 1997. ISBN 84-345-9719-5


Acròpolis d'Atenes: Patrimoni de la Humanitat

Acròpolis d'Atenes
1 Partenó - 2 Antic temple d'Atena - 3 Erectèon - 4 Estàtua d'Atena Pròmacos - 5 Propileu - 6 Temple de Nice Àptera - 7 Eleusínion - 8 Santuari d'Àrtemis Braurònia - 9 Calcoteca - 10 Pandrosèon - 11 Casa de les Arrèfores - 12 Altar d'Atena - 13 Santuari de Zeus Polieu - 14 Santuari de Pandíon - 15 Odèon d'Herodes Àtic - 16 Estoa d'Èumenes - 17 Santuari d'Asclepi - 18 Teatre de Dionís - 19 Odèon de Pèricles - 20 Tèmenos de Dionís