Vés al contingut

Oficial (ofici)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Oficials treballant en un taller d'enquadernació (França, segle XVIII)

L'oficial era el membre del gremi que havia superat el període d'aprenentatge i que no havia aconseguit el grau de mestre, per la qual cosa treballava per a aquest a canvi d'un salari.[1][2]

Història

[modifica]

Els oficials eren anomenats en el Regne de França valets o compagnos,[3] un terme que també apareix a la Catalunya del segle XV (companyons), on també eren anomenats joves o macips. La principal aspiració dels oficials era aconseguir el grau de mestre per a poder tenir el seu propi taller, i no haver de continuar treballant per a uns altres a canvi d'un salari. No obstant això, es van trobar amb la forta oposició dels mestres ja establerts que no volien que s'obrissin més tallers del seu mateix ofici. Per a això, sobretot a partir de finals del segle XIV, van establir un rigorós examen en el qual els oficials aspirants a mestres havien de demostrar el coneixement de l'ofici mitjançant la realització d'una "obra mestra", previ pagament d'unes quantitats de diners bastant elevades per a poder presentar-se a la prova. Això va aixecar les protestes dels oficials sobretot perquè els fills dels mestres estaven dispensats o bé del pagament dels drets d'examen, o bé de realitzar la prova, i de vegades de les dues coses. Tot això va conduir a molts oficials a distanciar-se del gremi i a formar organitzacions pròpies per a la defensa dels seus interessos específics, enfront dels mestres, que, d'altra banda, dominaven els gremis perquè només ells podien accedir als càrrecs de direcció dels mateixos (anomenats cònsols, prudhommes, prévots a França; jurados i veedores a Castella; priors i cònsols a Catalunya; majordom a Aragó; clavaris a València i sobreposats a Mallorca).[4]

Referències

[modifica]
  1. (Escriche 1876)
  2. «oficial | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 abril 2022].
  3. Dinkel, René. Encyclopédie du patrimoine : monuments historiques, patrimoine bati et naturel, protection, restauration, réglementation : doctrines-techniques-pratiques. 1ère éd. París: Encyclopédies du patrimoine, 1997. ISBN 2-911200-00-4. 
  4. Bonnasie, Pierre. Vocabulario básico de la historia medieval. Barcelona: Crítica, 1983, p. 60-61. ISBN 84-7423-201-5. 

Bibliografia

[modifica]