Vés al contingut

Pentlandita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralPentlandita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(NixFey)Σ9S₈
EpònimJoseph Barclay Pentland Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.BB.15a
Nickel-Strunz 9a ed.2.BB.15a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/A.07 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.7.1.1
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Hàbit cristal·lírarament hexoctahedral rare; massia, granular
Colorbronze, marró
Exfoliacióabsent - octaèdrica
Fracturaconcoidal
Duresa3,5 a 4
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllaverd fosca
Gravetat específica4,6 a 5,0
Densitat4,6 a 5,0
Índex de refraccióopaca
Fusibilitat1,5 a 2
Altres característiqueses torna magnètica en escalfar-la
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolPn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La pentlandita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del naturalista irlandès J. B. Pentland (1797-1873), qui va descobrir-la a Ontario, Canadà. Pertany i dona nom al grup de la pentlandita.[2]

Característiques

[modifica]

La pentlandita és un sulfur simple anhidre de ferro i níquel i la proporció d'aquests elements és de 32% i 31%, respectivament, com tots els altres minerals del grup pentlandita. Forma una sèrie de solució sòlida amb la cobaltopentlandita, en la qual la substitució gradual del níquel i ferro per cobalt va donant els diferents minerals de la sèrie. És un mineral químicament molt semblant a la godlevskita i l'horomanita. A més dels elements de la seva fórmula, (NixFey)Σ9S₈, sol portar com impureses: cobalt, plata i coure. S'utilitza com a mena de ferro i níquel, sent la mena més important d'aquest últim metall a nivell mundial.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pentlandita pertany a «02.B - Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Ni» juntament amb els següents minerals: horomanita, samaniïta, heazlewoodita, oregonita, vozhminita, arsenohauchecornita, bismutohauchecornita, hauchecornita, telurohauchecornita, tučekita, argentopentlandita, cobaltopentlandita, geffroyita, godlevskita, kharaelakhita, manganoshadlunita, shadlunita i sugakiïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Apareix en roques ígnies màfiques i ultramàfiques. Molt freqüentment se'n troba formant intercreixements dels seus cristalls amb els de pirrotina, de la qual se la distingeix fàcilment pel seu clar sistema cúbic i per no ser magnètica. També se n'ha trobat en jaciments de xenòlits d'húmers submarins, i poques vegades se n'ha trobat en meteorits. Sol trobar-se associada a altres minerals com: pirrotina, troilita, calcopirita, cubanita, mackinawita o magnetita.

Varietats

[modifica]

La pentlandita argentífera és l'única varietat coneguda d'aquest mineral, i com el seu nom indica conté plata.[3]

Referències

[modifica]
  1. «Pentlandite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 novembre 2014].
  2. «Pentlandite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 novembre 2014].
  3. «Argentian Pentlandite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 novembre 2014].