Vés al contingut

Palau de Behistun

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau de Behistun
Imatge
Dades
TipusPalau, caravanserrall i bé cultural Modifica el valor a Wikidata
Oberturasegle VII
segle XIV Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura sassànida: palau
arquitectura il-khanat Modifica el valor a Wikidata
Materialpedra i guix Modifica el valor a Wikidata
Mesura80 (amplada) × 80 (longitud) m
Superfície6.400 m² Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaXarestan de Harsin (Iran) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBisotun (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 34° 23′ 12″ N, 47° 26′ 07″ E / 34.38658°N,47.43525°E / 34.38658; 47.43525
Patrimoni nacional de l'Iran
Data10 març 2002
Identificador4880

El Palau de Behistun, Bisitum, Bisitun o Bisutum (Bisutun; en persa: بیستون) fou un palau sassànida, hui en ruïnes, situat a Behistun, a 20 quilòmetres de Kermanxah, a Iran.

És enfront de l'antiga Inscripció de Behistun, que va tenir un paper importantíssim en el desxiframent de l'escriptura cuneïforme; i uns relleus en roca, a l'altre costat de l'antiga carretera, que corre entre la muntanya de Behistun i el llac Behistun. El palau ha estat considerat durant molt de temps, en la tradició persa, la residència de la reina Shirin, esposa de Cosroes II, el xa sassànida de Pèrsia que regnà del 590 al 628, poc abans de la conquesta musulmana de Pèrsia. Aquesta connexió es documentà per primera vegada, en registres que ens han arribat dels primers geògrafs islàmics, i es va elaborar en històries i mites posteriors, ja que la Shirin novel·lada fou una important heroïna de la literatura persa posterior, com ara del Shahnameh (Llibre dels reis).[1][2]

El palau forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO amb la denominació de Behistun.[3]

Referències

[modifica]
  1. Baum, W., Shirin: Christian Queen Myth of Love: A Woman Of Late Antiquity: Historical Reality And Literary Effect, pp. 61-62, Gorgias Press LLC, 2004, ISBN 1593332823, 9781593332822.
  2. Baum, en els darrers capítols.
  3. Behistun. Patrimoni de la Humanitat. UNESCO. Consulta: l'1 de novembre del 2020.

Vegeu també

[modifica]