Vés al contingut

Parmènides (diàleg)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreParmènides
(grc) Παρμενίδης Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorPlató Modifica el valor a Wikidata
Llenguagrec antic Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerediàlegs de Plató Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Sèrie
diàlegs de Plató Modifica el valor a Wikidata
Part de la sèrie:
Els diàlegs de Plató
Primers diàlegs:
ApologiaCàrmidesCritó
EutífronAlcibíades I
Hípias majorHípias menor
LaquesLisis
Transitoris i diàlegs mitjans:
CràtilEutidemGòrgias
MenexenMenóFedó
ProtàgorasEl convit
Diàlegs mitjans posteriors:
La RepúblicaFedre
ParmènidesTeetet
Últims diàlegs:
TimeuCrítias
El SofistaEl Polític
FilebLleis
Obres d'autenticitat dubtosa:
Axíoc - Alcíone
ClitofontEpínomis - Eríxias
DemòdocCartesHiparc
MinosRivals d'amorSísif
Alcibíades IITèages

Parmènides és un dels diàlegs de Plató.

Personatges

[modifica]

En el Parmènides, Antifont narra el diàleg que van mantenir en ocasió de les grans Panatenees un jove Sòcrates, Parmènides, Zenó de l'escola eleàtica, i Aristòtil.[1] Un diàleg que Antifont va tenir ocasió d'escoltar en la seva joventut.

Contingut

[modifica]

Aquest diàleg és, tal vegada, el diàleg socràtic més desafiador per la dificultat de la seva correcta interpretació. En aquest, s'exposa una seriosa crítica de la teoria de les idees de Plató, crítica que no serà rebatuda per cap dels personatges del diàleg. La dificultat consisteix a dilucidar quina d'aquestes tres interpretacions és la correcta: si aquest diàleg pretén ser realment una autocrítica de la teoria de les idees platònica, la qual cosa sembla contrariar-se amb el fet que Plató seguís parlant de les idees en les seves obres posteriors. O bé es tracta d'un exercici logicodialèctic en el qual la crítica a la doctrina de Plató és una mera excusa per a tal exercici. O bé que la crítica sigui també una excusa, però aquesta vegada per a elaborar una reexposició de la metafísica platònica.[2]

Referències

[modifica]
  1. Per qüestions cronològiques no pot referir-se a Aristòtil de Estagira. Es tracta d'un dels Trenta d'Atenes. Cf. Parmènides 127d
  2. Sobre l'estat de la controvèrsia a la fi del Segle XX pot consultar-se: ALLEN, R. I. The Parmenide of Plat University of Minnesota Press (1983)

Bibliografia

[modifica]
  • Plató; Diàlegs, vol. XIII: Parmènides Traducció: Manuel Balasch Nº Col·lecció: 278.