Vés al contingut

Pietro Rotari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPietro Rotari

Autoretrat de Pietro Rotari, c. 1756 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Pietro Antonio Rotari de Conte Modifica el valor a Wikidata
30 setembre 1707 Modifica el valor a Wikidata
Verona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 agost 1762 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Pintor de cambra
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Siena - Philosophiæ doctor (2003–2007)
Universitat de Milà - Master of Arts (–2003) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Sant Petersburg (1756–1762)
Verona (1734–1750)
Venècia (1725–1727)
Viena
Nàpols
Roma
Dresden
Verona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, gravador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Milà, professor associat (2022–)
Universitat Ca' Foscari, professor associat (2021–2022)
Universitat Ca' Foscari (2018–2021)
Universitat de Lisboa (2015–2018) Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentEscola veronesa Modifica el valor a Wikidata
MecenesElisabet I de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata

Pietro Rotari (Verona; 1707 - Sant Petersburg; 1762) va ser un pintor italià del període barroc. Els seus retrats, sobretot de dones, són bastant famosos, molt bells i realistes. Però el seu art es desenvolupà principalment a partir d'encàrrecs reials per part d'emperadors i dames de la cort.

Biografia

[modifica]

Pietro Antonio Rotari va néixer a Verona en el si d'una família noble. Inicialment va ser alumne del gravador Robert van Audenaerde, abans de passar a l'escola del pintor veronès Antonio Balestra el taller del qual va freqüentar en companyia de Giambettino Cignaroli. Entre 1725 i 1727 es va traslladar a Venècia on va entrar en contacte amb Giovanni Battista Piazzetta i el pintor suec Johan Richter. El 1727 va marxar a Roma, a l'escola de Francesco Trevisani, fins al 1732 quan va anar a viure a Nàpols on va treballar amb Francesco Solimena fins al 1734.

Poc després va tornar a Verona on va obrir el seu taller; no obstant això, fou sol·licitat com a retratista de clients reals i aristocràtics a les ciutats de Viena, Dresden i Mònaco. D'aquí es va mudar a Sant Petersburg on es va convertir en el pintor oficial de la cort de Caterina II.[1] Va pintar les peces d'altar Quatre màrtirs (1745) per a l'església de l' Ospedale di San Giacomo de Verona. També va pintar un retaule de San Giorgio temptat pels sacrificis als ídols (1743) per a l'església del mateix nom a Reggio Emilia, i una Anunciació (1738) per a l'altar major de l'església de l'Annunziata a Guastalla[2][3]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Pietro Antonio Rotari in Emilia, per Lucia Ievolella.
  2. Gli artisti italiani e stranieri negli stati estensi catalogo storico. Per Giuseppe Campori, p. 426.
  3. Lucia Ievolella monograph.

Enllaços externs

[modifica]