Vés al contingut

Porte Saint-Martin

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Porte Saint-Martin
Imatge
12 juny 2014
Dades
TipusArc de triomf i porta de ciutat Modifica el valor a Wikidata
Part demuralla de Carles V Modifica el valor a Wikidata
ArquitectePierre Bullet Modifica el valor a Wikidata
Construcció1674 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura clàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaQuartier de la Porte-Saint-Martin (França) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciórue du Faubourg-Saint-Martin Modifica el valor a Wikidata
Map
 48° 52′ 09″ N, 2° 21′ 20″ E / 48.869171°N,2.355601°E / 48.869171; 2.355601
Monument històric catalogat
Data1862
IdentificadorPA00086513
Porte Saint-Martin (2006).

La porte Saint-Martin és un monument de París situat a l'emplaçament d'una porta de París de l'antic recinte de Carles V ja destruït. La porta Saint-Martin va ser transformada el 1674 per ordre de Lluís XIV, en honor de les seves victòries sobre el Rin i a Franc Comtat per l'arquitecte Pierre Bullet (Pierre Bullet era alumne de François Blondel, arquitecte de la porte Saint-Denis que es troba a la vora).

Es troba a la cruïlla de l'eix Saint-Martin i dels Grands Boulevards (passeig Saint-Denis i passeig Saint-Martin).

La porte Saint-Martin va ser classificada com a monument històric per Prosper Mérimée el 1862. Se l'anomena així en honor de Sant Martí de Tours.

S'hi han realitzat treballs de restauració el 1988.

Descripció

[modifica]

Es tracta d'un arc de triomf de 18 m d'alçada construït en pedra calcària, la part superior és de marbre. S'hi observen quatre al·legories en baixos relleus:

  • Al nord:
    • La Presa de Limburg el 1675, de Pierre I Legros: una dona asseguda prop d'un lleó posat ajagut.
    • La Desfeta dels alemanys, per Gaspard Marsy: Lluís XIV com a Mart, portant l'escut de França i rebutjant l'àguila germànica per protegir una dona i un vell.
  • Al sud :
    • El Trencament de la Triple Aliança, d'Étienne le Hongre: Lluís XIV com un Hèracles mig nu, portant la seva perruca i la seva porra mentre trepitja als peus d'Aqueloos o Geríon.
    • La presa de Besançon, per Martin van den Bogaert: Lluís XIV superat per l'al·legoria d'una divinitat grega, dret davant una palmera i una olivera i rebent les claus d'una dona agenollada.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • fitxa insecula.(francès)