Vés al contingut

Ramon-Enric Bassegoda i Amigó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRamon-Enric Bassegoda i Amigó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 octubre 1856 Modifica el valor a Wikidata
la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 abril 1921 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, metge Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansBonaventura Bassegoda i Amigó
Joaquim Bassegoda i Amigó Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Ramon-Enric Bassegoda i Amigó (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 6 d'octubre de 1856[1]Barcelona, 22 d'abril de 1921[2]) fou un metge i poeta català.[2]

Biografia

[modifica]

Era fill de Bonaventura Bassegoda i Mateu, natural d'Espolla, Alt Empordà, i d'Anna Amigó i Ferrer, de Barcelona, i tenia dos germans, els arquitectes Joaquim i Bonaventura Bassegoda i Amigó, i una germana, Josepa.[1]

La familia es traslladà a Barcelona pocs anys després del seu naixement.[1] A Barcelona obtingué el títol de batxiller (1871)[3] i estudià la carrera a la Facultat de Medicina, si bé el títol l'obtingué a Madrid (1880).[1] Començà a exercir com a metge rural a Sant Esteve Sesrovires, al Baix Llobregat i posteriorment tornà a La Bisbal, on exercí la medicina durant deu anys.[1] El 1897, a instàncies del seu amic, el també metge i poeta Jacint Laporta es traslladà a Sants (que aquell mateix any s'annexionà a Barcelona), on hi exercí de metge tota la resta de la seva vida i on esdevingué molt apreciat professionalment i pels seus valors humans.[1] A la seva mort l'Ajuntament li dedicà un carrer, que uneix el carrer de la Riera Blanca amb el carrer de Sants.[4]

Fou membre actiu del moviment catalanista de finals del segle xix i del tombant de segle. El 1880 fou membre del Primer Congrés Catalanista.[3] El 1888 va signar el Missatge a la Reina Regent Maria Cristina en el que es demanava autonomia per a Catalunya.[3] El 1899 era president de l'agrupació "Los Segadors" de Sants, adherida a la Unió Catalanista. Fou delegat de la Unió Catalanista els anys 1892, 1893, 1894, 1901 i 1904.[3]

Activitat cultural i literària

[modifica]

Va prendre part en el moviment dels Jocs Florals.[3] Fundà el setmanari La Llar (1874), col·laborà a Las Quatre Barres,[3] La Renaixensa, Lo Gai Saber i Revista de Gerona i dirigí, des del 1880, La Ilustració Catalana.[3]

Participà com a membre efectiu al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906).[3] Formà part dels qui s'oposaven als plantejaments lingüistics de l'Institut d'Estudis Catalans i, en tal línia, fou membre de l'Acadèmia de la Llengua Catalana.[3]

És autor dels llibres de poemes Breviari d'amor: anacreòntiques i elegies (Terrassa, 1885), i Quatre versos (1892), Pedres augustes i Poesies completes (Barcelona, 1906).[3]

Va traduir al català alguna de les Odes d'Horaci i algunes poesies de Lorenzo Stecchetti, d'Alfred de Musset, i dels parnassians francesos Sully Prudhomme i José María de Heredia.[3]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Obra pròpia

[modifica]

Obres de referència

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]