Vés al contingut

Robert Alan Aurthur

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRobert Alan Aurthur
Biografia
Naixement10 juny 1922 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort20 novembre 1978 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pennsilvània
Universitat de Princeton Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, escriptor, productor de cinema, director de cinema, productor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBea Arthur (1947–1950) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0015899 Allocine: 551111 Allmovie: p216553 IBDB: 8347 TMDB.org: 47373 Modifica el valor a Wikidata

Robert Alan Aurthur (10 de juny de 1922 – Nova York, 20 de novembre 1978) va ser un guionista, director i productor de cinema estatunidenc.[1]

Primers anys

[modifica]

Es va criar a Freeport, va ser estudiant premeditat a la Universitat de Pennsilvània. Una vegada que va esclatar la Segona Guerra Mundial, va marxar per unir-se als marines.[2]

Televisió

[modifica]

En els primers anys de la televisió, va escriure per a Studio One després va escriure episodis de Mister Peepers (1952–53). Va escriure peces de televisió èr Campbell Playhouse (1954), Justice (1954), Goodyear Television Playhouse (1953–54) i Producers' Showcase (1955). Una de les seves quatre obres de 1951-55 per a Philco Television Playhouse va ser la nominada als Emmy A Man Is Ten Feet Tall (1955), amb Don Murray i Sidney Poitier, que va ser adaptada dos anys després com a pel·lícula teatral, Edge of the City (1957) amb Poitier i John Cassavetes.

Va escriure dues teleobrse per Playhouse 90. Una d'elles, A Sound of Different Drummers (3 d'octubre de 1957), era tan semblant a Fahrenheit 451 de Ray Bradbury que aquest el va demandar.[3] Aurthur apareix amb Merle Miller en un documental de David Susskind de 2012 sobre el president Truman titulat Give 'em Hell, Harry,[4] afirmant: "Entrar en un Howard Johnson va ser prou dolent, però amb un president!" Van discutir amb George Marshall, Dwight Eisenhower, i Richard Nixon, així com les seves observacions sobre el respecte de Truman per Marshall.

Pel·lícules

[modifica]

Després de 1957, va continuar escrivint guions. Va ser un dels guionistes de Spring Reunion (1957), smn un notable darrer paper de Betty Hutton, seguit de Warlock (1959), i la seva anterior associació amb Cassavetes va conduir a contribucions de guió al debut en la direcció de l'actor amb Shadows (1959). Després d'una contribució no acreditada a Lilith (1964), va escriure el guió de Grand Prix (1966) de John Frankenheimer.

Va escriure i dirigir The Lost Man (1969) sobre un militant negre (Sidney Poitier). També va escriure i produir All That Jazz (1979),[1] va rebre dues nominacions pòstumes a l'Acadèmia.

Vida personal

[modifica]

Aurthur va servir al Cos de Marina dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Va ser el primer marit de l'actriu Beatrice Arthur, que també va servir als Marines; es van divorciar el 1950 i no van tenir fills. Va utilitzar una variació del seu cognom com a nom professional.[5]

Mort

[modifica]

Aurthur va morir de càncer de pulmó a la ciutat de Nova York, amb 56 anys.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]