Vés al contingut

SM U-1 (1909)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de vaixellSM U-1
Lloc de produccióPula Modifica el valor a Wikidata
Historial
Autoritzat
24 novembre 1906
Col·locació de quilla
2 juliol 1907
Avarament
10 febrer 1909
Assignació
15 abril 1911
Reparació de vaixells
1914
Desballestament
1920 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
   K.u.K. Marine(1909–1918)
   Estat dels Eslovens, Croats i Serbis(1918–1918)
   Regne d'Itàlia(1918–1920) Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
Tipussubmarí Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament230 t
248.9 t (en immersió) Modifica el valor a Wikidata
Eslora30,48 m Modifica el valor a Wikidata
Mànega4,8 m Modifica el valor a Wikidata
Calat3,8 m Modifica el valor a Wikidata
Velocitat10.3 kn
6 kn (submerge (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Profunditat40 m Modifica el valor a Wikidata
Autonomia950 mn a 6 kn Modifica el valor a Wikidata
Característiques militars
Armament
Més informació
ConflictesPrimera Guerra Mundial i Guerres Balcàniques Modifica el valor a Wikidata

L'SM U-1 o U-I fou el vaixell principal de la classe U-1 de submarins construïts i operats per la marina austrohongaresa (Kaiserliche und Königliche Kriegsmarine, K.u.K. Marine). L’U-1 va ser dissenyat per l’arquitecte naval estatunidenc Simon Lake de la Lake Torpedo Boat Company, i construït a les drassanes de la marina austrohongaresa a Pola.[1] Va ser un dels dos submarins dissenyats per aquesta empresa i comprats com a part d'una avaluació competitiva de dissenys de submarins estrangers, després que la marina rebutgés les propostes nacionals.[2][3]

Disseny i construcció

[modifica]

Encarregat el 24 de novembre de 1906, se'n va iniciar la construcció el juliol de 1907 i es va avarar el febrer de 1909. Tenia 30,48 metres d'eslora i desplaçava 229,7 tones mètriques en superfície i 248,9 en immersió. L'U-1 era un disseny experimental amb característiques úniques com una cambra hiperbàrica i rodes per desplaçar-se pel fons marí. Inicialment estava propulsat per motors de gasolina per a la navegació en superfície, però els assajos navals durant els anys 1909 i 1910 van mostrar que aquests motors no eren capaços d'arribar a la velocitat establerta i que presentaven un greu risc d'enverinar la tripulació. Els historiadors navals han valorat el disseny de l'U-1 com un fracàs que ja era obsolet en el moment en què va entrar en servei en l'armada austrohongaresa.[4][5] Malgrat aquestes crítiques, les proves van proporcionar valuosa informació que la K.u.K. Marine va utilitzar per construir submarins posteriors.[6]

Historial de servei

[modifica]

L'U-1 va entrar en servei l'abril de 1911 i va servir com a vaixell d'entrenament fins a 1914, tot i que va ser mobilitzat breument durant les Guerres Balcàniques. Al començament de la Primera Guerra Mundial, l'U-1 es trobava al dic sec esperant noves bateries i nous motors dièsel.[7] Va tornar al servei com a vaixell d'entrenament fins a octubre de 1915. A partir de novembre va efectuar patrulles de reconeixement des de Trieste i Pola fins que va ser declarat obsolet a principis de 1918. Va continuar funcionant com a vaixell d'entrenament a la base submarina de Brioni, però era a Pola al final de la guerra.

El govern austrohongarès va cedir la seva marina al recentment format Estat dels Eslovens, Croats i Serbis per evitar haver de lliurar els seus vaixells a les potències aliades.[8] Després de l'armistici de Villa Giusti, el novembre de 1918, l'U-1 va ser capturat per les forces italianes i posteriorment cedit al Regne d'Itàlia en virtut del tractat de Saint-Germain-en-Laye el 1920. Itàlia va optar per desballestar el submarí.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]