Vés al contingut

Usuari:Mcapdevila/grec

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La transliteració de l'alfabet grec és la forma de representar amb l'alfabet llatí paraules o textos escrits originalment en alfabet grec.

Rus ISO 843-Sortable

[modifica]
Rus Anglès Castellà Català
A/а A A A
Б/б B B B
В/в V V V
Г/г G G/GU G/GU
Д/д D D D
Е/е ou Ё/ё ** E/O/YE/YO E/O/IE/IO
Ж/ж ZH ZH (ou Y) J
З/з Z S/Z Z
И/и I I I
Й/й I/Y I I
К/к K K K
Л/л L L L
М/м M M M
Н/н N N N
О/о О О О
П/п P P P
Р/р R R R
С/с S S S/SS
Т/т Т Т Т
У/у U U U
Ф/ф F F F
Х/х KH J/H KHA
Ц/ц TS TS TS
Ч/ч CH CH TX
Ш/ш SH SH X
Щ/щ SHCH SCH/SHCH XTX
Ъ/ъ - - -
Ы/ы Y Y I
Ь/ь - - -
Э/э E E E
Ю/ю YU YU/IU IU
Я/я YA YA/IA IA
maj. min. nom so (AFI) transcripció notes
А а a /a/ a
Б б be /b/ b
В в ve /v/ v
Г г gue /g/,/x/ g
gu davant e, i s'adopta l'ortografia gue, gui
Д д de /d/ d
Е е ie /je/ e després de consonant, de "и" o "й"
ie al començament de mot i després de vocal o els signes "Ъ" o "Ь"
Ё ё io /jo/ o després de "ж", "ч", "ш" o "щ", i simplificació després de "и" o "й"
io
Ж ж ge /ʐ/ j
З з ze /z/ z
И и i /i/ i ий, –ый a final de paraula se simplifica en -i
Й й i kratko /j/ i
К к ka /k/ k
Л л el /ɫ/ l
М м em /m/ m
Н н en /n/ n
О о o /o/ o
П п pe /p/ p
Р р er /r/ r
С с es /s/ s
ss intervocàlic
Т т te /t/ t
У у u /u/ u
Ф ф ef /f/ f
Х х ha /x/ kh
Ц ц tse /t͡s/ ts
Ч ч txe /t͡ɕ/ tx
Ш ш xa /ʂ/ x
ix intervocàlic
Щ щ xtxa /ɕː/ sx
Ъ ъ signe fort sense palatalització, no es transcriu
Ы ы i /ɨ/ i
Ь ь signe feble /◌ʲ/ amb palatalització, no es transcriu
Э э e /e/ e
Ю ю iu /ju/ iu
u simplificació després de "и" o "й"
Я я ia /ja/ ia
a simplificació després de "и" o "й"
Lletres arcaiques, anteriors al 1918
I і i decimal /i/ i Va ser substituïda per И
Ѳ ѳ fità /θ/ f Va ser substituïda per ф
Ѣ ѣ iat /æː/ ě Va ser substituïda per е
Ѵ ѵ ijitsa /i/ i
alfabet rus transcripcions
maj. min. curs. nom so (AFI)
А а а A /a/
Б б б be /b/
В в в ve /v/
Г[1] г г gue /g/, /ɦ/
Д д д de /d/
Е е е ie /jɛ/
Ё ё ё io /jo/
Ж ж ж ge /ʐ/
З з з ze /z/
И и и i /i/
Й й й i kratko /j/
К к к ka /k/
Л л л el /l/
М м м em /m/
Н н н en /n/
О о о o /o/
П п п pe /p/
Р р р er /r/
С с с es /s/
Т т т te /t/
У у у u /u/
Ф ф ф ef /f/
Х х х ha /x/
Ц ц ц tse /ʦ/
Ч ч ч txe /ʨ/
Ш ш ш xa /ʂ/
Щ щ щ xtxa /ɕː/
Ъ ъ ъ signe fort [2]
Ы ы ы i /ɨ/
Ь ь ь signe feble /◌ʲ/[3]
Э э э e /ɛ/
Ю ю ю iu /ju/
Я я я ia /ja/
català transliteració ISO anglès francès castellà
a a a a a
b b b b b
v v v v v
g, gu g g,gu g,gu g
d d d d d
e, ie e e, ye e, ie, ïe, é ye, ie, e
o, io ë yo io, e yo, io, o
j ž zh j zh
z z z z z
i i i[4] i, ï i
i i i[4] —, ï i
k k k k k
l l l l l
m m m m m
n n n n / -ne[5] n
o o o o o
p p p p p
r r r r r
s, ss s s s, ss s
t t t t t
u u u ou u
f f f f f
kh h kh kh j
ts c ts ts ts
tx č ch tch ch
x/ix š sh ch sh
sx/xtx[6] šč / ŝ shch chtch shch
" — / '
i y y[4] y y
' — / y — / '
e è e e e
iu ju / û yu ou, ïou, iou yu, iu
ia ja / â ya a, ia, ïa, ya ya, iu

Norma ISO 843

[modifica]
Alfabet grec
Αα Alfa Νν Ni
Ββ Beta Ξξ Ksi
Γγ Gamma Οο Òmicron
Δδ Delta Ππ Pi
Εε Èpsilon Ρρ Ro
Ζζ Zeta Σσς Sigma
Ηη Eta Ττ Tau
Θθ Theta Υυ Ípsilon
Ιι Iota Φφ Fi
Κκ Kappa Χχ Khi
Λλ Lambda Ψψ Psi
Μμ Mi Ωω Omega
Altres caràcters
Digamma Stigma
Heta San
Qoppa Sampi
Sho

Norma ISO 843

[modifica]

Per al grec modern, hi ha l'estàndard tècnic internacional ISO 843 que estableix un sistema de transliteració, que és semblant (però no igual) al de l'Organització Hel·lènica per a l'Estandardització (ELOT o ΕΛΟΤ, ΕΛΛΗΝΙΚΟΣ ΟΡΓΑΝΙΣΜΟΣ ΤΥΠΟΠΟΙΗΣΗΣ) per al grec modern.

Grec Tx.

ELOT

Nom Pronunciació aproximada - Exemple
Α A Alfa [a]; [e] al grup ΑΙ - Athina (Atenes)
Β V Beta [v]; [b] al grup ΜΒ
Γ G Gamma [ɣ]; [j] davant [e],[i]; [g] al grup ΓΓ; [ŋ] davant de Γ,Κ,Ξ,Χ
Δ D Delta [ð]; [d] al grup ΝΔ
Ε E Èpsilon [e]; [i] al grup ΕΙ
Ζ Z Zeta [z]; pot arribar a [ʒ] davant [e],[i]
Η I Eta [i] - Irakleion (Càndia)
Θ TH Theta [θ] - Thira
Ι I Iota [i]; [j] com consonant davant de vocal; [ç] com consonant davant de vocal rere consonant sorda [p t k f θ x s]
Κ K Kappa [k], però [kʲ] o [c] davant [e],[i]; [g] al grup ΓΚ - Kriti
Λ L Lambda [l], però [lʲ] o [ʎ] davant [e],[i]
Μ M Mi [m], però [mʲ] o [mɲ] davant [e],[i] - Mykonos
Ν N Ni [n], però [nʲ] o [ɲ] davant [e],[i]
Ξ X Ksi [ks]; pot arribar a [tʃ] davant [e],[i] - Naxos
Ο O Òmicron [o]; [i] al grup ΟΙ; [u] al grup ΟΥ
Π P Pi [p]; [b] al grup ΜΠ
Ρ R Ro [r] inicial o doble entre vocals; [ɾ] entre vocals - Rodos
Σ S Sigma [s] tant si és doble com si no; pot arribar a [ʃ] davant [e],[i]
Τ T Tau [t]; [d] al grup ΝΤ
Υ Y Ípsilon [i]; [u] al grup ΟΥ; [v] o [f] als grups ΑΥ ΕΥ ΗΥ
Φ F Fi [f]
Χ CH Khi [x], però [ç] o [ʃ] davant [e],[i]
Ψ PS Psi [ps]
Ω O Omega [o]

Combinacions especials:

[modifica]
Lettere classiche
Αα Alfa Νν Ni
Ββ Beta Ξξ Xi
Γγ Gamma Οο Omicron
Δδ Delta Ππ Pi
Εε Epsilon Ρρ Rho
Ζζ Zeta Σσς Sigma
Ηη Eta Ττ Tau
Θθ Theta Υυ Ypsilon
Ιι Iota Φφ Phi
Κκ Kappa Χχ Chi
Λλ Lambda Ψψ Psi
Μμ Mi Ωω Omega
Lettere numerali
Ϛϛ Stigma Ϡϡ Sampi
Ϟϟ Qoppa
Lettere arcaiche
Ϝϝ Digamma Ϻϻ San
Ͱͱ Heta
Altri caratteri
Ϳϳ Jod Ϸϸ Sho

Segni diacritici
Alfabet grec Transliteració ELOT Exemple Pronunciació aproximada
ΑΙ AI [e]
ΑΥ AV / AF (davant consonant sorda o final paraula) [av] o [af]
ΕΙ EI Irakleion (Càndia) [i]
ΕΥ EV / EF (davant consonant sorda o final paraula) Evvoia (illa Eubea) [ev] o [ef]
ΗΥ IV / IF (davant consonant sorda o final paraula) [iv] o [if]
ΟΙ OI Oia (població de Santorí) [i]
ΟΥ OU [u]
ΥΙ YI [i]
ΓΓ NG [g]
ΓΞ NX [ŋks]
ΓΚ GK [g] a principi de paraula, [g] o [ŋg] medial
ΓΧ NCH [ŋx]
ΜΠ MP / B (a principi de paraula) [b] a principi de paraula, [b] o [mp] medial
ΝΤ NT [d] a principi de paraula, [d] o [nd] medial

Per desgràcia, la transliteració d'ELOT no es fa servir sempre als noms geogràfics en la senyalització a les vies de transport a Grècia. Els senyals oficials de fons blau tenen el nom en lletres gregues de color groc, i sota el nom en lletres llatines de color blanc, però el mateix lloc el podem trobar en diferents senyals oficials amb diferents variants en lletres llatines. Per exemple: Canea (Creta) es pot trobar com Chania (forma estàndard), Hania, Xania; o Atenes (Àtica) es pot trobar com Athina (forma estàndard), Athens (nom anglès), etc.

Un exemple extrem és el poble de Kolimbari a Creta (segons ELOT escrit KOLYMPARI, segons l'AFI sona [kolibari] o [kolimbari]) que podem trobar com qualsevol d'aquestes variants: Kolybari, Kolymbari, Kolympari, Kolymvari, Kolibari, Kolimbari, Kolimpari, Kolimvari...

Transliteració del grec al català

[modifica]

L'ús comú en català per a la transcripció del grec modern es diferencia de la norma ISO en aquests casos:[7][8]

Alfabet grec Transliteració al català Exemple
Υ I Míkonos
Χ KH Khanià
ΑΙ E
ΕΙ I Iràklio
ΟΙ I
ΟΥ U
ΥΙ I
ΓΚ G inicial, G o NG medial Frangokàstel·lo
ΓΧ NKH
ΜΠ B inicial, B o MB medial
ΝΤ D inicial, D o ND medial
Σ SS entre vocals
ΛΛ L·L, ela geminada, no pas ela velar

Proposta de l'ACNH a l'IEC, encara NO aprovada: http://www.neogrec.org/grups/docs/proptrans.zip

Un resum informal d'aquesta proposta de "transcripció simplificada":

Alfabet grec Proposta ACNH de transcripció simplificada Exemple Pronunciació aproximada
α a Ανδρέας > Andreas, Γαβράς > Gavràs ?
α + ι e Αιγινήτης > Eginitis, Φαίδων > Fédon ?
α + ι+dieresi ai Γαΐτης > Gaïtis, Μωραϊτίδης > Moraitidis ?
α+accent + ι ai Πάικο > Paiko ?
α + υ av (no diferencia entre [af] o [av]) Αυγέρης > Avgeris, Αυξεντίου > Avxendiu, Ναυαρχόπουλος > Navarkhópulos ?
α + υ+dieresi ai αϋπνία > aipnia ?
α+accent + υ ai άυπνος > aipnos ?
β v Βαφειάδης > Vafiadis, Καρκαβίτσας > Karkavitsas ?
ββ v (no diferencia doble en original grec) Καββαδίας > Kavadias ?
γ g (no diferencia so fricatiu velar) Αμοργός > Amorgós ?
γ + ε,ι g (no diferencia so fricatiu palatal, assumeix analogia fricativa prepalatal catalana davant e,i) Γιάννης > Giannis ?
γγ ng(u) -- ('g', però 'gu' davant e, i) Αγγελόπουλος > Anguelópulos ?
γκ (inicial) g(u) -- ('g', però 'gu' davant e, i) Γκάτσος > Gatsos ?
γκ (medial) ng(u) -- ('g', però 'gu' davant e, i) Ραγκαβής > Rangavís ?
γξ nx πλάστιγξ > plàstinx ?
γχ nkh Αγχίαλος > Ankhíalos ?
δ d (no diferencia so fricatiu dental) Δουκάκης > Dukakis, Βασιλειάδης > Vasiliadis ?
ε e Αλέξανδρος > Aléxandros
ε + ι i Ζαφείρης > Zafiris ?
ε + ι+dieresi ei ζεϊμπέκικος > zeimbékikos ?
ε+accent + ι ei Βέικος > Veikos ?
ε + υ ev (no diferencia entre [ef] o [ev]) Ευαγγελία > Evanguelia, Ευγενίδης > Evgenidis, Πευκάκι > Pevkaki ?
ζ z Ζάκυνθος > Zàkinthos, Λάζαρος > Làzaros ?
η i Ηρακλής > Iraklís, Μιχαήλ > Mikhaïl ?
θ th Θεμέλης > Themelis, Παρθένης > Parthenis ?
ι i Ιακωβίδης > Iakovidis ?
κ k Κληρίδης > Kliridis, Βασιλική > Basilikí ?
κκ k (no diferencia doble en original grec) Χάκκας > Khakas ?
λ l (no diferencia l+i com a palatal) Λαμπράκης > Lambrakis, Ηλίας > Ilias ?
λλ l·l (diferenciant doble en original grec) Σακελλαρίου > Sakel·lariu ?
μ m (no diferencia m+i com a palatal) Μητροπόλου > Mitropolu ?
μμ mm (diferenciant doble en original grec) Εμμανουήλ > Emmanuïl ?
μπ inicial b Μπελογιάννης > Belogiannis ?
μπ medial mb Λαμπέτης > Lambetis, Μπαμπινιώτης > Bambiniotis ?
μπ rere consonant b μπαρμπούτι > barbuti ?
ν n (no diferencia n+i com a palatal) Βενέζης > Venezis, Καστανιώτης > Kastaniotis ?
νν nn (diferenciant doble en original grec) Ιωάννου > Ioannu ?
ντ inicial d Νταλάρας > Dalaras ?
ντ medial nd Αντιγόνη > Andigoni ?
ντ rere consonant d πατιρντί > patirdí ?
ξ x Ξαρχάκος > Xarkhakos, Μεταξάς > Metaxàs ?
ο o Δράκος > Drakos ?
ο + ι i Oικονόμου > Ikonomu ?
ο + ι+dieresi oi Ροΐδης > Roïdis, Ροϊλός > Roilós ?
ο+accent + ι oi κομπολόι > komboloi ?
ο + υ u Λουκάς > Lukàs, Αλεξίου > Alexiu ?
π p Παναγιώτης > Panagiotis ?
ππ p (no diferencia doble en original grec) Κάππος > Kapos ?
ρ r Ριζάρης > Rizaris, Παρασκευή > Paraskeví ?
ρρ rr (entre vocals, com en grec) Παπαρρηγόπουλος > Paparrigópulos ?
σ s (sense diferenciar entre vocals si en català sona com -ss-) Σαράφης > Sarafis, Σπύρος > Spiros ?
σσ ss (diferencia doble en original grec) Οδυσσέας > Odisseas ?
τ t Τάσος > Tasos, Γαμβέτας > Gambetas ?
ττ t (no diferencia doble en original grec) Βρεττάκος > Vretakos ?
τσ ts Τσάτσος > Tsatsos ?
τζ tz Τζαβέλας > Tzavelas, Καζαντζάκης > Kazantzakis ?
υ (com a vocal) i Βρυζάκης > Vrizakis, Μυριβίλης > Miribilis ?
φ f Φίλιππος > Fílipos, Κεφαλληνός > Kefal·linós, Εφταλιώτης > Eftaliotis ?
χ kh Χαριστέας > Kharisteas, Λειχούδης > Likhudis ?
ψ ps Ψυχάρης > Psikharis ?
ω o Κοσκωτάς > Koskotàs ?

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Les consonants marcades amb un fons daurat («consonants dures») afecten la pronúncia de Е i Ё.
  2. sense palatizació
  3. amb palatizació
  4. 4,0 4,1 4,2 en final de paraula:
    • –ий segons les normes de transcripció de l'Institut d'Estudis Catalans se simplifica en -i
    • –ый dóna -i, d'acord amb el criteri anterior
  5. en fi de paraula
  6. L'IEC admet les dues variants de transcripció, però es decanta més aviat per la primera
  7. A TRANSCRIPCIÓ DEL GREC AL CATALÀ: NORMES BÀSIQUES, xtec.cat
  8. PROPOSTA SOBRE EL SISTEMA DE TRANSCRIPCIÓ DEL GREC MODERN AL CATALÀ, Associació Catalana de Neohel·lenistes, 2009

Enllaços externs

[modifica]
  • Romanització del grec, col·lecció de taules de transliteració del grec, de Thomas T. Pederson (anglès).


Categoria:Alfabet grec