Disposició tàctica dels jugadors que més minuts disputaren al llarg de la temporada.
La temporada 1983-84, la UE Figueres s'estrenava a Segona Divisió B. L'ascens aconseguit la temporada anterior va elevar a la categoria d'eufòric l'ambient que es va viure entorn la Unió. Tot i ser l'equip d'una senzilla però emblemàtica capital de comarca de poc més de 30.000 habitants, el Figueres va passar a ser l'equip més representatiu de les comarques gironines. Jordi Gonzalvo continuava tenint la confiança d'Emili Bach i la seva Junta Directiva. De cara a la nova temporada, el club va fitxar Majó i Lara per reforçar la plantilla. Les coses van anar bé i des del primer moment es va veure que el Figueres podia lluitar per quelcom més que la simple permanència. A la quarta jornada, l'equip ja era segon a un punt del líder Sanse. Seguien els bons resultats, combinats amb algunes actuacions no gaire afortunades que en diverses ocasions el porter Paco Boix es va encarregar de millorar. Lleida, Logronyès, Sestao, Sabadell, Andorra, Alabés i Nàstic eren els equips més representatius del grup I de Segona B, en el qual jugava la Unió. Nadal va arribar amb l'equip en quarta posició, a només dos punts del líder Logronyès. Al final, però, l'equip va tancar la primera temporada a Segona B amb un excel·lent balanç: quarts[1] i amb bon sabor de boca.
27 de maig: última jornada de lliga, en la qual el Figueres derrota a casa l'Sporting Atlético per 1 gol a 0.[5] L'equip acaba 4t classificat, a només 3 punts de l'ascens.[1]