Vés al contingut

Völundr

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeVölundr

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge de la mitologia nòrdica Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Naixementcap valor Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansAgilaz (en) Tradueix i Slagfiðr (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia nòrdica Modifica el valor a Wikidata

A la mitologia germànica i a la mitologia nòrdica, Wayland el ferrer, (de "batalla valenta"[1]) és un mestre ferrer llegendari. En fonts nòrdiques antigues, Völundr apareix a Völundarkviða, un poema de la Edda poètica i a Þiðrekssaga, i la seva llegenda és també representada a la Imatge de pedra d'Ardre VIII. En les fonts de l'anglès antic, apareix a Deor, Waldere i Beowulf i la llegenda és descrita al Cofre dels Francs. S'esmenta en els poemes alemanys sobre Dietrich von Bern com el pare de Witige.

Referències nòrdiques antigues

[modifica]
La forja de Völund al centre, la filla de Nidhad a l'esquerra, i els fills morts de Nidud ocults a la dreta de la forja. Entre la noia i la forja, Völund es pot veure sobre una àguila volant. De la Imatge de pedra d'Ardre.

Weyland tenia dos germans, Egil i Slagfiðr. En una versió del mite, els tres germans vivien amb tres Valkiries: Ölrún, Hervör alvitr i Hlaðguðr svanhvít. Després de nou anys, les valquíries van deixar els seus amants. Egil i Slagfiðr les seguiren, per no tornar mai. En una altra versió, Weyland era casat amb la donzella cigne Hervör, i van tenir un fill, Heime, però més tard Hervör va deixar a Weyland. En ambdues versions, el seu amor el va deixar amb un anell. En el primer mite va forjar set-centes còpies d'aquest anell.

En un punt posterior en el temps va ser capturat en el seu somnis pel rei Nidhad de Nerike, qui el paralitzà, tallant-li el muscle i deixant-lo coix, i empresonà a l'illa de Sævarstöð. Allà es va veure obligat a forjar diversos objectes per al rei. L'anell de la dona de Weyland va ser donat a la filla del rei, Bodvild. Nidud portava l'espasa de Weyland.

En venjança, Weyland va matar els fills del rei quan el van visitar en secret, formant calzes dels cranis, joies dels ulls, i un fermall de les seves dents. Va enviar les copes al rei, les joies a la reina i el passador a la filla del rei. Quan Bodvild va portar el seu anell per ser reparat, va prendre l'anell i la va violar, tenint un fill i escapant amb les ales que forjà. Weyland (Völund) va fer l'espasa màgica Gram (també anomenada Balmung i Nothung) i l'anell màgic que Thorsten recuperà.

Referències antigues angleses

[modifica]
El paralitzat Weyland Ferrer al front del Cofre dels Francs.

El poema Deor, de l'Antic Anglès, que narra els famosos sofriments de diverses figures abans de passar als de Deor, comença amb "Welund":

Welund provà la misèria entre les serps.
El valent heroi suportà problemes
Tenia la tristesa i la nostàlgia com els seus companys
La crueltat freda com l'hivern - sovint trobà dolor
Un cop Nithad el paralitzà,
encadenant els tendons del millor home.
Això passà, així pot ser.
Per Beadohilde, la mort dels seus germans no era
Tan dolorosa per al seu cor com el seu propi problema,
Ja que havia percebut fàcilment
Que estava embarassada, i tampoc podia endevinar
Sense por com sortirien les coses.
Això passà, així pot ser.[2]

Weland havia fabricat la cota de malla utilitzada per Beowulf d'acord amb les línies 450-455 de l'epopeia de Beowulf:

"No hi ha necessitat de continuar
Lamentant-se per molt temps o exposar el meu cos.
Si la batalla em porta, torneu
Aquest pit de corretges que Weland forjà
I Hrethel em va donar, al Senyor Hygelac.
El destí s'envà així quan pot. (traducció de Seamus Heaney)"

El Cofre dels Francs és un altre d'una sèrie de nombroses referències anglosaxones a Wayland, la història era evidentment molt coneguda i popular, encara que no hi ha una versió ampliada a l'Antic Anglès que hagi sobreviscut. La referència a Waldere és similar a la de Beowulf. L'espasa de l'heroi va ser forjada per Weland[3] Al tauler frontal delCofre dels Francs, incongruentment es combina amb una Adoració dels Mags, Wayland se situa a l'extrem esquerre a la forja, on treballa com un esclau pel rei Nidhad, que ha tallat els seus isquiotibials curta perquè sigui coix i no pugui fugir. Per sota de la forja hi ha el cos sense cap del fill de Nidhad, que ha matat Wayland, fent una copa del seu crani, el seu cap és probablement l'objecte subjectat amb les tenalles a la mà de Wayland. Amb l'altra mà Wayland ofereix la copa, que conté la cervesa amb droga, a Bodvild, la filla de Nidhad, que després viola quan està inconscient. Una altra figura femenina que es mostra al centre, potser l'ajudant de Wayland, o Bodvild de nou. A la dreta de l'escena Wayland (o el seu germà) captura les aus; que després forja amb les ales de les plomes, amb les quals és capaç d'escapar.[4]

Durant l'Edat Vikinga al nord d'Anglaterra, Wayland es representà a la seva ferreria, envoltat de les seves eines, a Halton, Lancashire, i fugint del seu captor aferrant-se a un ocell real que vola, a creus de Leeds, West Yorkshire, i a Sherburn-in-Elmet i Bedale, ambdós pobles a North Yorkshire.[5]

Topònims

[modifica]

Wayland està associat amb la forja de Wayland, al túmul d'Oxfordshire. Aquest va ser anomenat pels anglesos, però el megàlitic monticle els precedeix de manera significativa. És a partir d'aquesta associació d'on ve la superstició que un cavall deixat allà durant la nit desperta al matí amb una moneda de plata sota la ferradura. Aquesta superstició s'esmenta en el primer episodi de Puck del turó de Pook de Rudyard Kipling, "L'espasa de Weland", que narra l'ascens i la caiguda del déu.

Espases descrites com forjades per Wayland

[modifica]
Böðvildr a la forja de Weyland el Ferrer, de John Gehring (1883)
[modifica]
  • Albion, l'espasa del fill de Herne el Caçador, l'"Encaputxat", a la sèrie de televisió Robin de Sherwood. A més, Morax, Soles, Orias, Elidor, Beleth i Flauros, a l'episodi de Robin de Sherwood, "The Swords of Wayland".

En la ficció moderna

[modifica]

The Winter of the World, una sèrie de fantasia de Michael Scott Rohan combina elements mítics dels nòrdics i fonts angleses antigues, com la forja d'una espasa semblant a la Curtana, un personatge capturat i obligat a forjar objectes per un rei, mentre que és paralitzat i empresonat en una illa, i la creació d'un conjunt d'ales per escapar de la presó. Els arguments en la trilogia d'Elof el Ferrer, d'alguna manera són paral·leles a les històries de Wayland Ferrer.

Northworld: Justice de David Drake es basa en la història de Weyland.

Hi ha un personatge anomenat Weyland Ferrer a Faules basat en Wayland el Ferrer.

Wayland Ferrer també apareix a Els contes de Raymond Feist, de 1988.

Wayland és el nom d'una estació de desenvolupament e investigació militar a la sèrie Honor Harrington de David Weber.

A l'episodi de ràdio de Doctor Who, Déus i monstres, Weyland es revela com un Déu Ancià que ha estat manipulant al Setè doctor (Sylvester McCoy) i alguns dels seus companys.

John Wayland Smith és el nom del ferrer màgic a la novel·la de fantasia de Susan Cooper, Dark Is Rising.

Referències

[modifica]
  1. Vegeu Hellmut Rosenfeld, Der Name Wieland, Beiträge zur Namenforschung (1969).
  2. «Traducció de Steve Pollington». Arxivat de l'original el 1997-04-10. [Consulta: 20 juliol 2013].
  3. R.K. Gordon, ed. Anglo-Saxon Poetry. (London: Dent) 1954:65. Text parcial dels fragments de Walder en anglès modern - vegeu l'inici del fragment A per Wayland
  4. G. Henderson, Early Medieval Art, 1972, rev. 1977, Penguin, p. 157
  5. Com assenyala Richard Hall a Viking Age Archaeology (series Shire Achaeology) 1995:40.