Vés al contingut

X10 (llenguatge de programació)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguatge de programacióX10
Tipusllenguatge de programació, array programming language (en) Tradueix i parallel programming language (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Data de creació2004 Modifica el valor a Wikidata
DissenyKemal Ebcioglu (en) Tradueix, Vivek Sarkar i Vijay Saraswat (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DesenvolupadorIBM Modifica el valor a Wikidata
Paradigma de programacióprogramació orientada a objectes, array programming (en) Tradueix i computació concurrent Modifica el valor a Wikidata
Darrera versió estable2.6.2 () Modifica el valor a Wikidata
Influenciat perJava Modifica el valor a Wikidata
Sistema operatiuAIX, Linux, macOS i Microsoft Windows Modifica el valor a Wikidata
Extensió dels fitxersx10 Modifica el valor a Wikidata
Codi fontCodi font Modifica el valor a Wikidata
LlicènciaEclipse Public License Modifica el valor a Wikidata
Pàgina webx10-lang.org Modifica el valor a Wikidata

X10 és un llenguatge de programació desenvolupat per IBM al Centre d'investigació Thomas J. Watson com a part del programa Sistemes de Computació d'Alta Productivitat del DARPA. Els seus autors principals són Kemal Ebcioglu, Vijay Saraswat i Vivek Sarkar. [1] Arxivat 2011-04-14 a Wayback Machine.

X10 està dissenyat específicament per a programació paral·lela. És un "subconjunt estès" de Java, que s'assembla força a ell en molts la majoria d'aspectes, pero que inclou suport addicional per a vectors i concurrència. X10 fa servir un model d'espai d'adreces global particionat. Suporta tant la programació orientada a objectes com la no orientada a objectes.

X10 fa servir el connector de relació de pare i fill per a les tasques per a prevenir l'estancament que es dona quan dos o més processos esperen la finalització de l'altre per a poder completar-se. Una tasca pot generar una o més tasques filles, que al seu temps poden tenir fills propis. Els fills no poden esperar que un pare finalitzi, però un pare pot esperar a un fill fent servir la comanda "finish".[1]

Referències

[modifica]
  1. Biever, C. "Computer revolution poses problems for programmers", New Scientist (Vol 193, Number 2594)

Enllaços externs

[modifica]