Vés al contingut

261 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre261 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià261 aC (cclxi aC)
Islàmic910 aH – 909 aH
Xinès2436 – 2437
Hebreu3500 – 3501
Calendaris hindús-205 – -204 (Vikram Samvat)
2841 – 2842 (Kali Yuga)
Persa882 BP – 881 BP
Armeni-
Rúnic-10
Ab urbe condita493
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
290 aC 280 aC 270 aC - 260 aC - 250 aC 240 aC 230 aC
Anys
264 aC 263 aC 262 aC - 261 aC - 260 aC 259 aC 258 aC

El 261 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Flac i Cras (o també any 493 ab urbe condita). L'ús del nom «261 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Àsia Menor

[modifica]

Antiga Roma

[modifica]
  • Aquest any són elegits cònsols Luci Valeri Flac i Tit Octacili Cras.[3]
  • Durant aquest any de la Primera Guerra Púnica, el Senat Romà decideix conquerir tota Sicília i ordena la construcció d'una flota de guerra, que serà efectiva l'any següent (260 aC). Els romans sostenen una guerra de desgast contra els cartaginesos, i amb una tàctica d'assetjament, els cònsols aconsegueixen capturar les ciutats de l'interior de Sicília, mentre els púnics conserven els ports. Al centre de l'illa, Roma no aconsegueix ocupar Mitístraton.[4]
  • Batalla d'Agrigent, el primer enfrontament a gran escala de la Primera Guerra Púnica. Romans i cartaginesos s'enfronten a la població siciliana d'Agrigent després d'un llarg setge que havia començat l'any anterior (262 aC).[5]

Índia

[modifica]
  • L'emperador de l'Índia Aixoka emprèn la conquesta més sagnant del seu regnat i conquereix el Regne de Kalinga (actualment Orissa). Deporta cent cinquanta mil persones, i a la batalla es conten cent mil morts. Aquesta conquesta li origina grans remordiments, i es converteix al budisme. Envia missioners budistes al sud-est asiàtic i a Occident (Egipte, Orient Mitjà i Grècia). Aplica una política religiosa conciliadora i proclama que totes les religions són dignes de respecte.[6]

Necrològiques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Poliè el Macedoni. Estratagemes, VIII, 50
  3. Polibi. Història, I, 20
  4. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXIII, 9
  5. Polibi. Història, I, 17-19
  6. Smith, Vincent Arthur. Asoka: the buddhist emperor of India. Oxford: Clarendon, 1920, p. 16. 
  7. Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XII, 2