ḿlbebiuŕ

Ibèric

bantuin
ḿi ḿl
bebiuŕe
banen

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /nalbebiur/
• Etimologia: Compost pels formants ḿlbe ‎() i biuŕ ‎().

Nom propi

ḿlbebiuŕ • ‎()

1. Antropònim

   bantuinḿi ḿlbebiuŕ ebanen - de Bantui, el fill de Nalbebiur (estela funerària de Badalona)

Vegeu també

• Moncunill Martí, Noemí. Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 85). ISBN 9788492583928.