soll

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈsoʎ/
	balear /ˈsoʎ/, /ˈsoj/
Occidental:	/ˈsoʎ/

• Rimes: -oʎ
• Etimologia: Nom 1: preromà, segle XIV.
• Etimologia: Nom 2: del castellà sollo.

Nom

soll m. ‎(plural solls)

1. Cort de porcs.

Variants

• assoll (dialectal)

Nom

soll m. ‎(plural solls)

1. (arcaisme) esturió

Adjectiu

soll m. ‎(femení solla, plural masculí solls, plural femení solles)

1. Forma alternativa de sull.

Verb

soll

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sollar.

Variants

• sollo, solli

Miscel·lània

• Anagrama: llos ^(alfagrama)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• soll. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.

Català antic

Verb

soll

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de sollar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de sollar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de sollar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de sollar