superlatiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /su.pər.ɫəˈtiw/, occidental /su.peɾ.ɫaˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí superlativus, segle XV

Nom

superlatiu m. ‎(plural superlatius)

1. Grau d'un adjectiu que designa la màxima expressió d'una qualitat.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: superlative ^(en)
• Castellà: superlativo ^(es)
• Francès: superlatif ^(fr)
• Italià: superlativo ^(it)
• Portuguès: superlativo ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: su·per·la·tiu (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC