taŕakon

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /daraɡon/, /tarakon/
• Etimologia: Conegut per monedes amb la llegenda (taŕakon śalir), amb la mateixa arrel que Tàrrega, s’ha relacionat amb una base *tar preindoeuropea, existent a la Mediterrània occidental, com a hidronímic responent a la idea de terres d’al·luvió, de desembocadures de rius, d’aiguamolls, de ports marítims.

Nom propi

taŕakon • ‎()

1. Antic poblat ibèric dels cessetans, en època romana Tàrraco, actualment Tarragona.

Descendents

• Llatí: Tarraco

Notes

• No està clara la diferència entre taŕakon i kese ‎(). Podria ser el mateix nucli, dos de diferents o bé pot indicar el topònim i l’ètnia.

Vegeu també

• La ciutat de Tarragona, Josep Maria Recasens i Comes, 1966.