remeier
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: /rə.məˈje/ Occidental: nord-occidental /re.meˈje/, valencià /re.meˈjeɾ/
Adjectiu
[modifica]remeier m. (femení remeiera, plural masculí remeiers, plural femení remeieres)
- Que és emprat com a remei.
- «L’ús popular de les herbes remeieres dóna lloc a dues menes de professions: els herbaires i els herbolaris.» (Joan Amades, Folklore de Catalunya, 1950)
Traduccions
[modifica]Emprat com a remei
Nom
[modifica]remeier m. (plural remeiers, femení remeiera)
- Persona que coneix remeis.
- «Aprofitarà per anar a veure na Maria, la remeiera, i comprar-li fulles de llorer, romaní i espígol.» (Glòria Sabaté, La filla de Lilith, 2016, ISBN 9788490694039)
Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: re·me·ier (3)