Vés al contingut

renyir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /rəˈɲi/
Occidental:  nord-occidental /reˈɲi/
valencià /reˈɲiɾ/, /reˈɲi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: renyí
  • Etimologia: Del llatí rĭngī ‎(«grunyir ensenyant les dents un gos»)

Verb

[modifica]

renyir intr.

  1. Trencar una relació d'amistat.

Sinònims

[modifica]
  • trencar peres

Conjugació

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: re·nyir (2)

Vegeu també

[modifica]