Vés al contingut

estel

De Viccionari
Potser volíeu: Estel

Català

[modifica]
Estels en el cel [1,2]
Estels volant [4]
Informal: nord-occidental /asˈtɛɫ/
  • Rimes: -ɛl
  • Etimologia: Del llatí vulgar *stēlu(m), acusatiu de *stēlus, del clàssic stēlla per canvi de gènere i nombre, segle XIV. Doblet del cultisme estela i de estrella via castellà.

estel m. ‎(plural estels)

  1. (astronomia) Astre que emet llum pròpia.
  2. (popularment) Punt brillant en el cel, independentment del seu origen, tret del Sol i de la Lluna.
  3. estrella (figura convencional)
  4. Joguina voladora que s'eleva per la força del vent i que consta d'un centre i opcionalment d'una cua.
  5. (mallorquí) Clapa blanca al front d'un animal.

Sinònims

[modifica]

Notes

[modifica]
  • Estel i estrella o estrela s’usant sovint indistintament. Es prefereix estel en astronomia i estrella en sentit figurat.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]