Vés al contingut

fenc

De Viccionari

Català

[modifica]
Camp de fenc
Paller de fenc
Oriental:  central /ˈfɛŋ/
balear /ˈfəŋk/, /ˈfɛŋk/
Occidental:  nord-occidental /ˈfeŋ/
valencià /ˈfeŋk/, /ˈfeŋ/
  • Rimes: -ɛŋk
  • Etimologia: Del català antic fe(n), del llatí fēnum, per pronúncia emfàtica distingint de l’homònim fe, segle XVI.

fenc m. ‎(plural fencs)

  1. Planta herbàcia dels trèvols, de tija dreta i flors vermelles (Trifolium incarnatum).
  2. Farratge assecat per fenificació.

Variants

[modifica]
  • fe (masculí, dialectal)

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

fenc

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fendre.
  2. (valencià, balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fènyer.

Vegeu també

[modifica]