al·latiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɫ.ɫəˈtiw/, /ə.ɫəˈtiw/
	balear /əɫ.ɫəˈtiw/
Occidental:	/aɫ.ɫaˈtiw/, /a.ɫaˈtiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí *allatīvus, de allātus, participi de afferō ‎(«portar a, dur vers»).

Nom

al·latiu m. ‎(plural al·latius)

1. Cas gramatical en certes llengües que adopta una paraula que expressa direcció cap a un lloc.

   poika menee vuorelle

   en finès, el nen va a la muntanya (vuorelle és l'al·latiu de vuori, muntanya)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: allative ^(en)
• Castellà: adlativo ^(es) m., lativo ^(es) m.
• Francès: allatif ^(fr) m.
• Italià: allativo ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·la·tiu (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Termcat