biwa

Potser volíeu: Biwa

Català

Biwa del segle XIX

• Etimologia: Del japonès 琵琶 ‎(びわ, biwa).

Nom

biwa m. ‎(plural biwes)

1. Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que pot fer fins a 100 cm de llargada, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de pera i de fons bombat, amb la taula harmònica plana i amb dues obertures acústiques en forma de mitja lluna, amb el mànec curt i integrat a la caixa, amb trasts i de tres a sis cordes separades de la caixa per un pont, que es toca generalment amb un plectre, recolzant-lo en posició vertical sobre la falda.

Notes

És un instrument japonès que té l'origen en el pipa xinès.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Biwa ^(de) f.
• Anglès: biwa ^(en)
• Castellà: biwa ^(es)
• Francès: biva ^(fr), biwa ^(fr)
• Italià: biwa ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·wa (2)

Vegeu també

• biwa. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Anglès

Nom

biwa ‎(plural biwas)

1. biwa

Vegeu també

• biwa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈbi.wa/, meridional \ˈbi.(ɣ)wa\

Americà: alt /ˈbi.wa/, baix \ˈbi.(ɣ)wa\

• Rimes: -iwa

Nom

biwa m. ‎(plural biwas)

1. biwa

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·wa (2)

Vegeu també

• biwa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Francès

• Pronúncia: /biˈwa/

Nom

biwa m. ‎(plural biwas)

1. biwa

Sinònims

• biva

Vegeu també

• biwa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈbiː.wa/

Nom

biwa m. ‎(plural invariable)

1. biwa

Miscel·lània

• Síl·labes: bì·wa (2)

Vegeu també

• biwa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].