bandoneó

Català

mostra de so^ⓘ

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bən.du.nəˈo/
	balear /bən.do.nəˈo/, /bən.du.nəˈo/
Occidental:	/ban.do.neˈo/

• Rimes: -o
• Etimologia: De l'alemany Bandoneon, de Bandonion, anomenat per Heinrich Band (1821-1860) seguint el model de Akkordion.

Nom

bandoneó m. ‎(plural bandoneons)

1. Instrument aeròfon de la família de les harmòniques, variant de l'acordió, de forma rectangular i proveït de botons en ambdós costats, típic de la música popular, emprat especialment als Balcans i a l'Argentina.

Sinònims

• bandonió

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Bandoneon ^(de) n.
• Anglès: bandonion ^(en)
• Castellà: bandoneón ^(es) m.
• Francès: bandonéon ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: ban·do·ne·ó (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DNV, GDLC
• bandoneó. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.