cúmul

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈku.muɫ/
• Etimologia: Del llatí cŭmŭlus ‎(«amuntegament»), segle XIX

Nom

cúmul m. ‎(plural cúmuls)

1. Conjunt de coses o circumstàncies que s'han anat afegint.
2. Tipus de núvol de formació vertical i arrodonit en la part superior però pla en la inferior.

Derivats

• acumular

Traduccions

Traduccions

• Anglès: cumulus ^(en)
• Castellà: cúmulo ^(es)
• Francès: cumulus ^(fr)
• Italià: cumulo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: cú·mul (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot