kuleśtileis

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɡulesdilejt͡s/, /kulestilejt͡s/
• Etimologia: Compost pels formants kuleś ‎() i tileis ‎().

Nom propi

kuleśtileis • ‎()

1. Antropònim

Vegeu també

• Tras las huellas del femenino en ibérico, Javier Velaza, Palaeohispanica 6 (2006)