intransitiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /in.tɾən.ziˈtiw/, occidental /in.tɾan.ziˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí intransitivus

Adjectiu

intransitiu m. ‎(femení intransitiva, plural masculí intransitius, plural femení intransitives)

1. Que no passa d'un a un altre, contrari a transitiu.
2. (gramàtica) Dit d'un verb, que no accepta complement directe.

Traduccions

que no passa d'un a un altre

• Anglès: intransitive ^(en)
• Castellà: intransitivo ^(es) m.

verb intransitiu

• Anglès: intransitive ^(en)
• Castellà: intransitivo ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·tran·si·tiu (4)
• Anagrama: instituiran

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot