brijhî
Walon (Rifondou)[candjî]
Cisse pådje ci do Wiccionaire n’ est co k’ ene esbåtche.
Si vos avoz des cnoxhances sol sudjet, vos nos ploz aidî tot rtchôcant des dnêyes so l’ årtike : clitchîz sol boton « candjî » po radjouter des infôrmåcions.
Si vos avoz des cnoxhances sol sudjet, vos nos ploz aidî tot rtchôcant des dnêyes so l’ årtike : clitchîz sol boton « candjî » po radjouter des infôrmåcions.
Viebe[candjî]
Djin et tins | Codjowa |
---|---|
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) | brijhe |
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) | brijhîz |
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) | brijhans |
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) | brijhnut |
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) | brijhrè |
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) | brijhive |
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) | brijhe |
pårt. erirece (dj’ a, vos av) | brijhî |
Ôtes codjowaedjes | come waitî |
brijhî
- (viebe å coplemint) scheter a bokets.
- Brijhî ses bidons, on cwårea. — D.T.W.
- Il a brijhî l' crosse del tåte. — Motî Gilliard (fråze rifondowe).
- Brijhî les royes. — D.T.W.
- Brijhî les roukes di tere po semer des agnons. — D.T.W.
- Lès gâres [sont] mârkéyes audjoûrdu do passadje dès inn'mis: câraus brîjîs, uchs disfoncîs, drapias arachîs. — Les crwès dins les bruwères, p. 30.
- (viebe å coplemint) kifinde po dismantchî.
- (viebe å coplemint) (mot des cinsîs) fé passer l' îpe (on prumî côp) sol tere pol dismantchî.
- Il a brijhî les pus grossès roukes. — Motî Gilliard (fråze rifondowe).
- (viebe å prono) si dismantchî, si scheter a féns bokets.
- Li tere si brijhe å solea. — D.T.W.
- èt, d’zos l’ustèye qui faît dès hopes
tot k’tèyant lès rôyes dè tchèrwé,
lès cwårts èt lès roukes si fondèt,
li tére si brîhe, si strûle èt håle
— Henri Simon, Li pan dè Bon Diu, Li sèmèdje.
- (v. sins coplemint) fé ses deujhinmes dints (tot djåzant des biesses).
- On vea ki brijhe — D.T.W.
- Nosse vatche a tot brijhî. — D.T.W.
- Nosse tchivå n' mindje nén bén, i brijhe. — Motî d’ Bastogne (fråze rifondowe).
- Li djnixhe brijhe, elle a ddja brijhî. — D.T.W.
- On tchvå ki n' a nén co brijhî. — D.T.W.
- Brijhî dvant. — D.T.W. (= fé ses dints di dvant)
- Brijhî å molén. — D.T.W. (= fé ses gros dints)
- (viebe å coplemint) fé ses deujhinmes dints (tot djåzant des biesses).
- Nosse vatche a brijhî cwate dints. — Motî d’ Bastogne (fråze rifondowe).
- Nosse tchivå brijhe ses deus ans. — Motî Gilliard (fråze rifondowe).
- I fåt k' ene vatche åye brijhî ses deus ans divant d' vêler. — Motî Gilliard (fråze rifondowe).
- (v. sins coplemint) fé ses prumirès biestreyes di djonnesse.
- I cmince a brijhî. — Motî Haust (fråze rifondowe).
Parintaedje[candjî]
Mots d’ aplacaedje[candjî]
Sinonimeye[candjî]
- (scheter) : scheter, spiyî
- (scheter a l' air ou å solea) : kifinde
- (scheter les roukes) : rahener, stirper, tercî
- (fé ses prumirès biestreyes di djonnesse): lî prinde ene brijhe
Ortografeyes[candjî]
Ratournaedjes[candjî]
si dismantchî
Francès : se déliter (fr)
fé ses prumirès biestreyes
Francès : jeter sa gourme (fr)