Và al contegnud

Làsio: Diferenza intra i version.

De Wikipedia
Contegnûo scasòu Contegnûo azónto
Ninonino (ciciarada | contribuzzion)
Scancelada la modifega 1188691 de Castro Pretorio (Ciciarada)
eticheta: Torna a 'me che l'era inanz
 
(37 revision nananmò definitive de 23 utent minga mostrad)
Riga 1: Riga 1:
{{LORUNIF}}

{{Regiun_Italia|
{{Regiun_Italia|
|nòm = Làsio<br />''Umbria''
|nòm = Làsio
|bandera = Flag of Lazio.svg
|bandera = Lazio Flag.svg
|mapa =ItalyLazio.png
|mapa =ItalyLazio.png
|pruvince = [[Pruvincia de Rieti|Rieti]], [[Pruvincia de Viterbo|Viterbo]], [[Pruvincia de Roma|Roma]], [[Pruvincia de Latina|Latina]]
|pruvince = [[Pruvincia de Rieti|Rieti]], [[Pruvincia de Viterbo|Viterbo]], [[Pruvincia de Roma|Roma]], [[Pruvincia de Latina|Latina]] e [[Pruvincia de Frosinone|Frosinone]]
|capolöch = [[Roma]]
|capolöch = [[Roma]]
|coordinade =
|coordinade =
Riga 12: Riga 14:
}}
}}


El '''[[Làsio]]''' l’è ‘na regiù aministratìva de l'[[Itàlia]] centràla che g’ha de piö de 5,6 miliù de abitàncc (ölteme stìme de l’ISTAT). El capolöch l’è Roma. El Làsio l’è sitüàt sö la còsta del mar [[Tirreno]], el cunfìna a nordèst co la [[Toscana]], a nòrt co l'[[Umbria]], a nord-est co le [[Marche]], a est co l'[[Abruzzo]] e ‘l [[Molise]], e a sudèst co la [[Campania]].
El '''[[Làsio]]''' (nòm uficiàl: ''Regione Lazio'') l’è ‘na regiù aministratìva de l'[[Itàlia]] centràla che g’ha de piö de 5,6 miliù de abitàncc (stìme ISTAT del setèmber del 2009). El capolöch l’è Roma. El Làsio l’è sitüàt sö la còsta del mar [[Tirreno]], el cunfìna a nordèst co la [[Toscana]], a nòrt co l'[[Umbria]], a nord-est co le [[Marche]], a est co l'[[Abruzzo]] e ‘l [[Molise]], e a sudèst co la [[Campania]].


Endèl teretóre del Lasio gh’è dét apò a ‘l stat del Vaticano.
Endèl teretóre del Lasio gh’è dét apò a ‘l stat del [[Cità del Vatican|Vaticano]].


== Diviziù Aministratìva ==
== Diviziù Aministratìva ==
[[Archivi:Latium Provinces.png|right|thumb|260px|Le pruvìnce del Làsio]]
[[Archivi:Latium Provinces.png|center|thumb|300px|Le pruvìnce del Làsio]]


Le sédi principàle de la Giunta e del Conséi de la Regiù Lazio le se tróa a Roma.
Le sédi principàle de la Giunta e del Conséi de la Regiù Làsio le se tróa a Roma.


El Làsio l'è dividìt en sich pruvìncie:
El Làsio l'è dividìt en sich pruvìncie:
Riga 30: Riga 32:
== Geografia ==
== Geografia ==
[[Archivi:Altimetria Lazio.svg|thumb|left|250px|El Làsio per zòne altimétriche]]
[[Archivi:Altimetria Lazio.svg|thumb|left|250px|El Làsio per zòne altimétriche]]
El Làsio lè sitüàt söl versànt medio-tirrenico el cuàrcia zó ‘na superfìce de 17.203 km² de teretóre de la penzola italiana, dei [[Apenìni]] al [[mar Tirreno]].
El Làsio lè sitüàt söl versànt medio-tirrenico e 'l cuàrcia zó ‘na superfìce de 17.203 km² de teretóre de la penìzola italiana, dei [[Apenìni|Penìn]] al [[mar Tirren]].


La murfulugìa del teretóre l’è mìa omogènea e ànse el se caraterìza per la so [[eterogeneità]], con la prevalènsa de zòne de mut e de culìna. Le pianüre i è colocàde suratöt de le bànde de la còsta.
La murfulugìa del teretóre l’è mìa omogènea e ànse la se caraterìza per la [[eterogeneità]], con la prevalènsa de zòne de [[mut]] e de [[Culina|culìna]]. Le [[Pianüra|pianüre]] i è colocàde suratöt de le bànde de la còsta.


L’ambiènt de culìna el reprezènta el 54% del tereteóre, el 26,1% i è zòne de mut e ‘l 20% che rèsta i è pianüre.
L’ambiènt de culìna el reprezènta el 54% del teretóre, el 26,1% i è zòne de mut e 'l 20% che rèsta i è pianüre.


A pàrter del nordòvest de la regiù se tróa tré grupi muntuùs diferèncc de dimensiù modèste: i [[Mucc Volsini]], i [[Mucc Cimini]] e i [[Mucc Sabatini]]. La caraterìstica 'n cümü de chèsti sistémi l’è l’urìgin vulcànica, testemognàda de elemèncc geològich, de la prezènsa en ògn'ü de chèsti de 'n [[lach]]: el [[Lach de Bolsena]] söi Volsini, el [[Lach de Vico]] söi Cimini e ‘l [[Lach de Bracciano]] söi Sabatini.
A pàrter del nordòvest de la regiù se tróa tré grùpi muntuùs diferèncc de dimensiù modèste: i [[Mucc Volsini]], i [[Mucc Cimini]] e i [[Mucc Sabatini]]. Le caraterìstiche 'n cümü de chèsti sistémi i è l’urìgin vulcànica, testemognàda de elemèncc geològich, e la prezènsa en ògn'ü de 'n [[lach]]: el [[Lach de Bolsena]] söi Volsini, el [[Lach de Vico]] söi Cimini e ‘l [[Lach de Bracciano]] söi Sabatini.


Endèla part orietàl del Làsio gh'è i mucc piö alcc de la regiù, che rìa a 2458 méter söl leèl del mar coi [[Mucc de la Laga]] ([[Mut Gorzano]]). Sèmper a oriènt gh'è apò i [[Mucc Reatini]], i [[Mucc Sabini]], i [[Mucc Simbruini]] e i [[Mucc Ernici]].
Endèla part orientàl del Làsio gh'è i mucc piö alcc de la regiù, che rìa a 2458 méter söl leèl del mar coi [[Mucc de la Laga]] ([[Mut Gorzano]]). Sèmper a oriènt gh'è apò i [[Mucc Reatini]], i [[Mucc Sabini]], i [[Mucc Simbruini]] e i [[Mucc Ernici]].


Endèl Làsio meridiunàl, a pàrter dei [[Còi Albani]], gh'è töta 'na série de óter sistémi muntuùs che cór en paralél ai Apenìni, dei quai i è separàcc de la àl de la [[Ciociaria]] endóche cór el fiöm [[Sacco (fiöm)|Sacco]] e 'l [[Liri|Liri-Garigliano]], che 'l và a finì 'ndèl Mar Tirreno de le bànde del cunfì co la [[Campania]]; se tràta dei [[Mucc Lepini]], dei [[Mucc Ausoni]] e dei [[Mucc Aurunci]].
Endèl Làsio meridiunàl, a pàrter dei [[Còi Albani]], gh'è töta 'na série de óter sistémi muntuùs che cór en paralél ai Apenìni, dei quai i è separàcc de la àl de la [[Vall latina]] endóche cór i fiöm [[Sacco (fiöm)|Sacco]] e [[Liri|Liri-Garigliano]], che 'i và a finì 'ndèl [[Mar Tirren]] de le bànde del cunfì co la [[Campania]]; se tràta dei [[Mucc Lepini]], dei [[Mucc Ausoni]] e dei [[Mucc Aurunci]].
[[Archivi:Golfo di Gaeta.jpg|thumb|right|El Golfo de Gaeta.]]
[[Archivi:Golfo di Gaeta.jpg|thumb|right|El Golfo de Gaeta.]]
Pò a i Còi Albani, de dimensiù mìa tat grànde, i è de urìgin vulcànica, e pò a ché i lach i è nömerùs: i lach de [[Lach de Albano|Albano]] e de [[Lach de Nemi|Nemi]], chèl oramài sügàt de [[Ariccia]] e i laghècc fòsii de [[Giuturna]] (al intèrno del [[Foro romano]], de le bànde del [[Tempio de Vesta (Roma)|Tempio de Vesta]]), [[Val Marciana]] ([[Grottaferrata]]) e, envèrs el Nòrt, de [[Pantano Secco]] ([[Mut Compatri]]), [[Prata Porci]] ([[Tuscolo]]) e Castiglione (o lach de [[Gabii]]).
Pò a i Còi Albani, de dimensiù mìa tat grànde, i è de urìgin vulcànica, e pò a ché i lach i è nömerùs: i lach de [[Lach de Albano|Albano]] e de [[Lach de Nemi|Nemi]], chèl oramài sügàt de [[Ariccia]] e i laghècc fòsii de [[Giuturna]] (al intèrno del [[Foro romano]], de le bànde del [[Tempio de Vesta (Roma)|Tempio de Vesta]]), [[Val Marciana]] ([[Grottaferrata]]) e, envèrs el Nòrt, de [[Pantano Secco]] ([[Mut Compatri]]), [[Prata Porci]] ([[Tuscolo]]) e Castiglione (o lach de [[Gabii]]).


La zòna de Roma l'è ocupàde de l'Agro Romano che 'l rìa zó, sèmper dré a la còsta, enfìna 'ndèl [[Agro Pontino]], che prima de la bunìfica ezeguìde endèi agn del [[1930]] al [[1940]], l'à töt palüdùs.
La zòna de Roma l'è ocupàda de l'Agro Romano che 'l rìa zó, sèmper dré a la còsta, enfìna 'ndèl [[Agro Pontino]], che prima de la bunìfica ezeguìda 'ndèi agn del [[1930]] al [[1940]], l'ìà töt palüdùs.
[[Archivi:Ponza cala fonte9.JPG|thumb|left|Cala fonte a Ponza e Palmarola söl sfónt.]]
[[Archivi:Ponza cala fonte9.JPG|thumb|left|Cala fonte a Ponza e Palmarola söl sfónt.]]
La còsta del Laàsio l'è regolàra, bàsa e sabiùza; ma gh'è estès de le sporgènse, compàgn del Capo Linaro a sud de [[Civitavecchia]], la foce del fiöm [[Tevere]] 'ntramès ai cümü de Roma e [[Fiumicino]]; a sud del fiöm gh'è 'l promontóre de [[Ansio]] e [[Nettuno (RM)|Nettuno]], el [[Mut Circeo]] e 'l promontóre de [[Gaeta]], mia delóns del cunfì co la regiù de la Campania.
La còsta del Làsio l'è regolàr, bàsa e sabiùza; ma gh'è estès de le sporgènse, compàgn del Capo Linaro a sud de [[Civitavecchia]], la [[Boca (idrologia)|boca]] del [[fiöm]] [[Tevere]] 'ntramès ai cümü de Roma e [[Fiumicino]]; a sud del fiöm gh'è 'l promontóre de [[Ansio]] e [[Nettuno (RM)|Nettuno]], el [[Mut Circeo]] e 'l promontóre de [[Gaeta]], mia delóns del cunfì co la regiù de la Campania.


Própe 'n mìra a Gaeta gh'è le [[Isole Ponziane]], sés ìzole picinìne töte de urìgin vulcànica.
Própe 'n mìra a Gaeta gh'è le [[Isole Ponziane]], sés ìzole picinìne töte de urìgin vulcànica.


El Tevere l'è 'l fiöm principàl de la regiù; el rìa zó de l'[[Umbria]], prima condèn andamènt 'nvèrs sud-est, ma pò 'l gìra, 'nvèrs sud-ovest, per streersà töt l'àgher romano 'nfìna al mar.
El Tevere l'è 'l fiöm principàl de la regiù; el rìa zó de l'[[Umbria]], prima condèn andamènt 'nvèrs sud-est, ma pò 'l gìra, 'nvèrs sud-ovest, per streersà töt l'àgher romano 'nfìna al mar.


== Cità principàle ==
== Cità principàle ==
Ché sota se ripórta la tabèla co la popolasiù dei cümü principài del Làsio<ref name="demo.istat.it"/>.
Ché sota se ripórta la tabèla co la popolasiù dei cümü principài del Làsio.


{| {{prettytable}}
{| {{prettytable}}
Riga 65: Riga 67:
| 3 || [[Guidonia Montecelio]] || RM || 81.424
| 3 || [[Guidonia Montecelio]] || RM || 81.424
|- align="right"
|- align="right"
| 4 || [[Aprilia (Italia)|Aprilia]] || LT || 69.271
| 4 || [[Aprilia (LT)|Aprilia]] || LT || 69.271
|- align="right"
|- align="right"
| 5 || [[Fiumicino]] || RM || 66.510
| 5 || [[Fiumicino]] || RM || 66.510
Riga 85: Riga 87:
| 13 || ''' [[Rieti]] ''' || RI || 47.819
| 13 || ''' [[Rieti]] ''' || RI || 47.819
|}
|}



== Galerìa de fotografìe ==
== Galerìa de fotografìe ==
<gallery>
<gallery>


Archivi:Campanile di San Pietro.JPG|<center>'''[[Chiesa di San Pietro (Albano)|Campanile della chiesa di San Pietro]]'''<br> '''[[Albano Laziale]]'''
Archivi:Campanile di San Pietro.JPG|<center>'''[[Chiesa di San Pietro (Albano)|Campanile della chiesa di San Pietro]]'''<br /> '''[[Albano Laziale]]'''
Archivi:Main steps, Monte Cassino Abbey.jpg|<center>'''[[Abbazia di Montecassino]]''' '''[[Cassino]]'''
Archivi:Main steps, Monte Cassino Abbey.jpg|<center>'''[[Abbazia di Montecassino]]''' '''[[Cassino]]'''
Archivi:Castel-gandolfo-01.jpg|<center>'''[[Lago Albano]]''' <br> '''[[Castel Gandolfo]]'''
Archivi:Castel-gandolfo-01.jpg|<center>'''[[Lago Albano]]''' <br /> '''[[Castel Gandolfo]]'''
Archivi:Frascati-villaaldobrandini01.jpg|<center>'''[[Villa Aldobrandini (Frascati)|Villa Aldobrandini]]''' <br>'''[[Frascati]]'''
Archivi:Frascati-villaaldobrandini01.jpg|<center>'''[[Villa Aldobrandini (Frascati)|Villa Aldobrandini]]''' <br />'''[[Frascati]]'''
Archivi:GaetaCastello.jpg|<center>'''[[Gaeta]]'''
Archivi:GaetaCastello.jpg|<center>'''[[Gaeta]]'''
Archivi:Grottaferrata-abbazia01.jpg|<center>'''[[Abbazia di San Nilo]]''' <br> '''[[Grottaferrata]]'''
Archivi:Grottaferrata-abbazia01.jpg|<center>'''[[Abbazia di San Nilo]]''' <br /> '''[[Grottaferrata]]'''
Archivi:Lanuvio1.JPG|<center>'''[[Lanuvio]]'''
Archivi:Lanuvio1.JPG|<center>'''[[Lanuvio]]'''
Archivi:Inaugurazione Littoria 001.jpg|<center>'''Municipio'''<br>'''[[Latina]]'''
Archivi:Inaugurazione Littoria 001.jpg|<center>'''Municipio'''<br />'''[[Latina]]'''
Archivi:Corso Trieste.JPG|<center>'''[[Marino]]'''
Archivi:Corso Trieste.JPG|<center>'''[[Marino]]'''
Archivi:Ostia Theatre.jpg|<center>'''[[Ostia Antica]]'''
Archivi:Panoramica Teatro di Ostia.jpg|<center>'''[[Ostia Antica]]'''
Archivi:Rieti04.JPG|<center>'''[[Rieti]]'''
Archivi:Rieti04.JPG|<center>'''[[Rieti]]'''
Archivi:Rome panorama.jpg|<center>'''[[Roma]]'''
Archivi:Rome panorama.jpg|<center>'''[[Roma]]'''

Archivi:Roma - EUR - Palalottomatica da Laghetto.JPG|<center>'''[[PalaLottomatica]]'''<br> '''[[Roma]]'''
Archivi:Tempio_Giove_Anxur.jpg|<center>'''[[Tempio di Giove Anxur]]''' <br>'''[[Terracina]]'''
Archivi:Tempio_Giove_Anxur.jpg|<center>'''[[Tempio di Giove Anxur]]''' <br />'''[[Terracina]]'''
Archivi:Canopus_vanaf_serapium.jpg|<center>'''[[Villa Adriana]]''' <br>'''[[Tivoli]]'''
Archivi:Canopus_vanaf_serapium.jpg|<center>'''[[Villa Adriana]]''' <br />'''[[Tivoli]]'''
</gallery>
</gallery>


Riga 112: Riga 113:


{{Region d'Italia}}
{{Region d'Italia}}


[[af:Latium]]
[[an:Lazio]]
[[ar:لاتسيو]]
[[bcl:Lazio]]
[[bg:Лацио]]
[[br:Lazio]]
[[bs:Lacio]]
[[ca:Laci]]
[[co:Laziu]]
[[cs:Lazio]]
[[cy:Lazio]]
[[da:Lazio]]
[[de:Latium]]
[[el:Λάτιο]]
[[eml:Lâzi]]
[[en:Lazio]]
[[eo:Latio]]
[[es:Lacio]]
[[et:Lazio]]
[[eu:Lazio]]
[[fa:لاتزیو]]
[[fi:Latium]]
[[fr:Latium]]
[[frp:Lacion]]
[[fur:Lazi]]
[[fy:Lazio]]
[[ga:Latium]]
[[gl:Lazio]]
[[he:לאציו]]
[[hr:Lacij]]
[[hu:Lazio]]
[[ia:Latio]]
[[id:Latium]]
[[io:Lazio]]
[[is:Latíum]]
[[ja:ラツィオ州]]
[[jv:Latium]]
[[ka:ლაციო]]
[[ko:라치오 주]]
[[ku:Lazio]]
[[kw:Lazio]]
[[la:Latium]]
[[lad:Lazio]]
[[lij:Lassio]]
[[lt:Lacijus]]
[[lv:Lacio]]
[[mk:Лацио]]
[[mr:लात्सियो]]
[[ms:Latium]]
[[nap:Lazzio]]
[[nl:Lazio]]
[[nn:Lazio]]
[[no:Latium]]
[[oc:Laci]]
[[os:Лацио]]
[[pam:Lazio]]
[[pl:Lacjum]]
[[pms:Lassio]]
[[pt:Lácio]]
[[ro:Lazio]]
[[roa-rup:Lazio]]
[[ru:Лацио]]
[[scn:Lazziu]]
[[sh:Lacij]]
[[simple:Lazio]]
[[sk:Lazio]]
[[sl:Lacij]]
[[sq:Lacio]]
[[sr:Лацио]]
[[sv:Lazio]]
[[sw:Lazio]]
[[th:แคว้นลาซีโอ]]
[[tr:Lazio]]
[[uk:Лаціо]]
[[ur:لازیو]]
[[vec:Łasio]]
[[war:Lazio]]
[[zh:拉齐奥]]
[[zh-min-nan:Lazio]]

Version corenta de 00:33, 5 sgiu 2023

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Làsio
Bandiéra de la {{{nome}}}
Bandiéra de la {{{nome}}}
Superfiss: 17.203 km²
Pupulazión: 5.664.714 abitant
Densità: 328 ab./km²
Pruvinz: Rieti, Viterbo, Roma, Latina e Frosinone
Capolögh regiunal: Roma
Sit: www.regione.lazio.it
Pusiziun de la Làsio en Italia
Pusiziun de la Làsio en Italia

El Làsio (nòm uficiàl: Regione Lazio) l’è ‘na regiù aministratìva de l'Itàlia centràla che g’ha de piö de 5,6 miliù de abitàncc (stìme ISTAT del setèmber del 2009). El capolöch l’è Roma. El Làsio l’è sitüàt sö la còsta del mar Tirreno, el cunfìna a nordèst co la Toscana, a nòrt co l'Umbria, a nord-est co le Marche, a est co l'Abruzzo e ‘l Molise, e a sudèst co la Campania.

Endèl teretóre del Lasio gh’è dét apò a ‘l stat del Vaticano.

Diviziù Aministratìva

[Modifega | modifica 'l sorgent]
Le pruvìnce del Làsio

Le sédi principàle de la Giunta e del Conséi de la Regiù Làsio le se tróa a Roma.

El Làsio l'è dividìt en sich pruvìncie:

El Làsio per zòne altimétriche

El Làsio lè sitüàt söl versànt medio-tirrenico e 'l cuàrcia zó ‘na superfìce de 17.203 km² de teretóre de la penìzola italiana, dei Penìn al mar Tirren.

La murfulugìa del teretóre l’è mìa omogènea e ànse la se caraterìza per la sò eterogeneità, con la prevalènsa de zòne de mut e de culìna. Le pianüre i è colocàde suratöt de le bànde de la còsta.

L’ambiènt de culìna el reprezènta el 54% del teretóre, el 26,1% i è zòne de mut e 'l 20% che rèsta i è pianüre.

A pàrter del nordòvest de la regiù se tróa tré grùpi muntuùs diferèncc de dimensiù modèste: i Mucc Volsini, i Mucc Cimini e i Mucc Sabatini. Le caraterìstiche 'n cümü de chèsti sistémi i è l’urìgin vulcànica, testemognàda de elemèncc geològich, e la prezènsa en ògn'ü de 'n lach: el Lach de Bolsena söi Volsini, el Lach de Vico söi Cimini e ‘l Lach de Bracciano söi Sabatini.

Endèla part orientàl del Làsio gh'è i mucc piö alcc de la regiù, che rìa a 2458 méter söl leèl del mar coi Mucc de la Laga (Mut Gorzano). Sèmper a oriènt gh'è apò i Mucc Reatini, i Mucc Sabini, i Mucc Simbruini e i Mucc Ernici.

Endèl Làsio meridiunàl, a pàrter dei Còi Albani, gh'è töta 'na série de óter sistémi muntuùs che cór en paralél ai Apenìni, dei quai i è separàcc de la àl de la Vall latina endóche cór i fiöm Sacco e Liri-Garigliano, che 'i và a finì 'ndèl Mar Tirren de le bànde del cunfì co la Campania; se tràta dei Mucc Lepini, dei Mucc Ausoni e dei Mucc Aurunci.

El Golfo de Gaeta.

Pò a i Còi Albani, de dimensiù mìa tat grànde, i è de urìgin vulcànica, e pò a ché i lach i è nömerùs: i lach de Albano e de Nemi, chèl oramài sügàt de Ariccia e i laghècc fòsii de Giuturna (al intèrno del Foro romano, de le bànde del Tempio de Vesta), Val Marciana (Grottaferrata) e, envèrs el Nòrt, de Pantano Secco (Mut Compatri), Prata Porci (Tuscolo) e Castiglione (o lach de Gabii).

La zòna de Roma l'è ocupàda de l'Agro Romano che 'l rìa zó, sèmper dré a la còsta, enfìna 'ndèl Agro Pontino, che prima de la bunìfica ezeguìda 'ndèi agn del 1930 al 1940, l'ìà töt palüdùs.

Cala fonte a Ponza e Palmarola söl sfónt.

La còsta del Làsio l'è regolàr, bàsa e sabiùza; ma gh'è estès de le sporgènse, compàgn del Capo Linaro a sud de Civitavecchia, la boca del fiöm Tevere 'ntramès ai cümü de Roma e Fiumicino; a sud del fiöm gh'è 'l promontóre de Ansio e Nettuno, el Mut Circeo e 'l promontóre de Gaeta, mia delóns del cunfì co la regiù de la Campania.

Própe 'n mìra a Gaeta gh'è le Isole Ponziane, sés ìzole picinìne töte de urìgin vulcànica.

El Tevere l'è 'l fiöm principàl de la regiù; el rìa zó de l'Umbria, prima condèn andamènt 'nvèrs sud-est, ma pò 'l gìra, 'nvèrs sud-ovest, per streersà töt l'àgher romano 'nfìna al mar.

Cità principàle

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ché sota se ripórta la tabèla co la popolasiù dei cümü principài del Làsio.

Pos. Comune Prov. Abitanti
1 Roma RM 2.732.591
2 Latina LT 117.781
3 Guidonia Montecelio RM 81.424
4 Aprilia LT 69.271
5 Fiumicino RM 66.510
6 Viterbo VT 62.441
7 Pomezia RM 58.621
8 Tivoli RM 55.629
9 Velletri RM 52.647
10 Civitavecchia RM 52.196
11 Anzio RM 52.192
12 Frosinone FR 48.215
13 Rieti RI 47.819

Galerìa de fotografìe

[Modifega | modifica 'l sorgent]


Region d'Italia
AbruzzBasilicadaCalabriaCampaniaEmilia-RomagnaFriul-Venezia GiuliaLazziLiguriaLombardiaMarchMolisPiemontPujaSardegnaSiciliaToscanaTrentin-Sud TiroeuUmbriaVal d'AòstaVeneto