Và al contegnud

Mariozz

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
(Rimandad de Matrimoni)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
The Wedding Register (“El register di mariozz”) œuvra del Edmund Blair Leighton

El mariozz[1] (o smariozz e smariazz, o anca matrimoni) l’è un’instituzzion sozzial che la creja un ligam de marid e mojer intra dò persone. A l’è recognossud de la sozzietaa, prenzipalment per via de us e costum, ma anca diretament cont una desposizzion legal. El mariozz l’istabiliss intra i duu spos – e, ind un frach de cas, anca pœu intra i fameje soe de lor chì – una quantitaa de obligazzion e drizz che muden ind i diferente sozzietaa. Ind una fœusgia compagna, i union matrimoniai permeten de lesgitemà la procreazzion e la dozzion di fiœui, segonda i regolament che gh’è.

La pupart di sposalizzi – i zeremonie de mariozz – la consist ind una cobia che la se da di promisse, la se ofriss di cadò (oferte, anei, usadei simbolegh, fior, daner e vestiment) e ind una proclamazzion publega del mariozz faita de la figura de autoritaa che l’ha zelebrad l’union. De solit, i spos scernissen per l’ocasion del vestiari partigolar, compagn de un vestiment bianch bianchent per la sposa. Musega, poesie, orazzion, e lecciure de di test religios inn sovenz part de la zeremonia.

La parolla “mariozz” la ven sgiò del latin maritātus, partezzipi passad del verb maritare, o ben “maridà”, “ingravià”. A quell termen chì ghe se taca adree el sufiss lombard “-ozz”, che el segna un quajcoss de gross.

Carataristeghe sgenerai

[Modifega | modifica 'l sorgent]
La resgina Vitoria del Regn Unid vestida de sposa

La forma pussee comuna de mariozz a l’è quella intra hom e fomna, ancaben che la defenizzion precisa de quella relazzion chì la mudi de coltura in coltura. Statistegament, i sozzietaa che consenten la poligamia coma una varietaa azzetada de mariozz inn pussee spantegade de quelle che consenten nomà la monogamia. Tamen, la monogamia l’è la pratega pussee comuna anca ind i colture considerade poligameghe.

El mariozz l’è retegnud un conzet important desgià che el contrebuiss a defenì la strucciura de la sozzietaa, fasend su di nœuv ligam de parentella intra di persone che – sgeneralment – inn minga imparentade de sangh. Vuna di sò fonzion pussee recognossude l’è la reproduzzion e la sozzializazzion di fiolit, inscì coma quella de regolamentà el ligam che l’uniss la sgent a la sò dessendenza.

Ind i sozzietaa ozzidentai gh’è la spartizzion intra mariozz religios e zivil, desgià che el prim a l’è un’instituzzion socio-coltural che la ven sgiò di precet de una religion, e el segond l’è una forma sgiuridega spezzifega de la sozzietaa e de la coltura che l’ha fait su quella lesg chì, che la preved un recognossiment e un insema de dové e drizz legalment defenid.

El mariozz binad l’è impientad sora la selezzion per la sposa o l’ispos de un compagn o una compagna de part di sò sgent o de di persone spezzializade, e el se contrapon a l’union indova tucc duu i spos se cognossen e azzeten liberament el ligam apœus a un period de cort, indova l’amor l’è l’ingredient prenzipal.

Vera de spos bizantina del segol qd7

I evidenze che inn vegnude a voltra sugerissen che el mariozz el gh’haiva pu o manca 4350 agn[2] e che el prim mariozz registrad el saja del 2350 iEC,[3] e l’indarà a deventà un’instituzzion popolara intra i Sgiudee antigh, i Gregh e i Roman.[2] Per mejere de agn indree – segonda la pupart dei antropolegh – i fameje eren faite su de di grup pu o manca organizad che toveven denter infinanca trenta persone, con devers homen e fomen e i sò fiœui. Quand che i casciador-regojer s’inn stabilid ind i zivilizazzion agricole, la sozzietaa la gh’ha havud besœugn de strucciure sozziai pussee concrete. La prima testimonianza documentada di zeremonie de mariozz che la liga insema un hom e una fomna la riva su de la Mesopotamia. Ind el cors de zentenere de agn, el mariozz el s’è evolud ind un’instituzzion assee spantegada ind i zivilizazzion antighe, anca se, al temp, el gh’haveva poch a vedé con l’amor e la religion.

El fin prenzipal del mariozz l’era quell de meter insema i done coi homen, e donca de garantì la paternitaa di fiœui; de facc, intravers el mariozz, la dona la deventava una proprietaa de l’hom. Ind i zeremonie de smorosament de la Grezzia antiga, un pader el dava in sposa la fiœula cont i parolle de chì adree: “Te doo in mojer la mè tosa cont el fin de prodù dessendent lesgitem”.[4] Di bande di Sgiudee antigh, i homen podeven anca maridàss con pussee de una fomna; i Gregh e i Roman podeven tœùss di sgimache o indà a baltroche, quand che i sò fomen eren constrensgiude a stà a cà a curàss de cà e fameja. Se i done eren minga bone de insgenerà de fiœui, i homen podeven mandàj indree a la fameja soa de lore e tœù in mojer vergun d’olter.[3]

Element comun intra i colture

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Un poo de colture hann dotad el tradizzional costum ozzidental del “mariozz bianch”, indova che la sposa la se vestiss de bianch e la se met adoss un vell. La tradizzion l’è staita popolarizada del mariozz de la resgina Vitoria.[5] Un quajvun el dis che la scerna de la resgina de meter su una soca bianca la podariss vesser staita nomà un segn de strambaria, anca se l’era provabilment un quajcoss influenzad di valor sò de lee che enfatizaven la purezza sessual.[6]

L’usasg dei anei l’è de un frach de temp part di mariozz religios in India, Europa e Amerega, ma l’orisgen de la tradizzion l’è nò ciara. La fin de la zeremonia l’è marcada de l’usanza de tiràgh adree el ris ai spos – un simbol de prosperitaa e fertilitaa[7] – o oltre sorte de somenza in tut l’Ozzident,[8] ma anca in India[7] e in Malesia.[9] In tante colture ai spos ghe se tira adree anca i scarpe.[10]

Depos de la zeremonia, la sgent la se trœuva anca per majà, situazzion indova vergun el pœul fà su un descorrer in onor di spos, compagn del testimoni de l’ispos o del bobà de la sposa.[11] De solit, marid e mojer ballen insema e, semper insema, i tajen sgiò la torta.

Deciarazzion di drizz de l’hom

[Modifega | modifica 'l sorgent]
«Artigol 16
  1. I homen e i fomen de etaa sgiusta gh’hann drizz de maridàss e fà su una fameja, senza havégh de limitazzion de razza, zitadinanza o religion. I gh’hann drizz compagn intuitù del mariozz, ind el mariozz e quand che i se spartissen.
  2. El mariozz el podarà vesser conclus nomà cont el liber e pien consens di spos.
  3. La fameja a l’è la gandolla de la sozzietaa e la gh’ha drizz a vesser proteta de la sozzietaa e de l’istacc.»
(Deciarazzion universal di drizz de l’hom[12])
  1. Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1843, Vol. 3 pag. 51
  2. 2,0 2,1 the origin of marriage & should women still change their surname? (en).
  3. 3,0 3,1 The history of marriage | Ince | In any case.
  4. Meaning and Purpose (en-US).
  5. Why Do Brides Wear White?.
  6. Otnes, Cele & Pleck, Elizabeth (2003). Cinderella Dreams: the Allure of the Lavish Wedding, p. 31. University of California Press, Berkeley.
  7. 7,0 7,1 B Singh (2013). Marketing strategies of rice exporters.
  8. (2018) "Western Folklore", Introduction to Western Culture, 163–187. DOI:10.1007/978-981-10-8153-8_6. ISBN 978-981-10-8152-1. 
  9. Abd. Razak Aziz, Awang Azaman Awang Pawi (2016-12-01). "Redefining Malay Food in the Post Malaysia's New Economic Policy (NEP)". Journal of Tourism, Hospitality & Culinary Arts (JTHCA) 8 (2). 
  10. Britain), Folklore Society (Great (1895). Publications (in en). 
  11. [1] Arqiviad qé: [2]
  12. Deciarazzion universal di drizz de l’hom

Ligam de denter

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœura

[Modifega | modifica 'l sorgent]