Vejatz lo contengut

Indoïsme : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Luckas-bot (discussion | contribucions)
m r2.7.1) (Robòt Apondre: fo:Hinduisma
Cap resum de modificació
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil
 
(38 revisions intermediàrias per 23 utilizaires pas afichadas)
Linha 6 : Linha 6 :


L'Indoïsme amassa una granda quantitat d'escrituras. Devesidas en "revelat" (''[[Śruti]]'') e "remembrat" (''[[Smriti]]'') e desvolopadas pendent de millennis, aquestas escrituras abòrdan la [[teologia]], [[filosofia]] e [[mitologia]], en porgissent una percepcion espirituala e de conselhs dins la practica del ''[[Dharma]]''.
L'Indoïsme amassa una granda quantitat d'escrituras. Devesidas en "revelat" (''[[Śruti]]'') e "remembrat" (''[[Smriti]]'') e desvolopadas pendent de millennis, aquestas escrituras abòrdan la [[teologia]], [[filosofia]] e [[mitologia]], en porgissent una percepcion espirituala e de conselhs dins la practica del ''[[Dharma]]''.
D'un punt de vista ortodòxe, demest tant de tèxtes, los ''[[Vedas]]'' e los ''[[Upanishads]]'' son los primièrs en autoritat, importància e los pus vièlhs. D'autras escrituras màgers son los ''[[Tantras]]'', los sectaris ''[[Agamas]]'', los ''[[Puranas]]'' e los epics ''[[Mahabharata]]'' e ''[[Ramayana]]''.
D'un punt de vista ortodòxe, demest tant de tèxtes, los ''[[Vedas]]'' e los ''[[Upanishads]]'' son los primièrs en autoritat, importància e los pus vièlhs. D'autras escrituras màgers son los ''[[Tantras]]'', los sectaris ''[[Agamas]]'', los ''[[Puranas]]'' e los epics ''[[Mahabharata]]'' e ''[[Ramayana]]''.


== Etimologia ==
== Etimologia ==
Linha 12 : Linha 12 :


== Cresenças ==
== Cresenças ==
[[Fichièr:Halebid3.JPG|thumb| Esculturas al temple [[Hoysaleswara]] que representan lo [[Trimurti]]: [[Brahma]], [[Siva]] e [[Vishnu]].]]
[[Fichièr:Halebid3.JPG|thumb| Esculturas al temple [[Hoysaleswara]] que representan lo [[Trimurti]]: [[Brahma]], [[Siva]] e [[Vishnó]].]]
L'Indoïsme es una religion fòrça divèrsa. Emai que unas doctrinas de la fe sián acceptadas per fòrça indós, los especialistas aguèron de dificultats per trapar mantuna doctrina amb una acceptacion universala demest totas las denominacions<ref name=weightman>{{Harvnb|Weightman|1998|pp=262–263}}</ref>. Los tèmas importants de las cresenças indós son demest d'autres : ''[[Dharma]]'' (etica/devers), ''[[Samsara]]'' (Lo cicle continu de naissença, vida, mòrt e renaissença), ''[[Karma]]'' (accion e reaccion : cicle de causa e d'efièch), ''[[Moksha]]'' (liberacion del cicle ''samsara''), e los divèrses [[Iòga]]s (camins o practicas).
L'Indoïsme es una religion fòrça divèrsa. Emai que unas doctrinas de la fe sián acceptadas per fòrça indós, los especialistas aguèron de dificultats per trapar mantuna doctrina amb una acceptacion universala demest totas las denominacions<ref name=weightman>{Harvnb|Weightman|1998|pp=262–263}</ref>. Los tèmas importants de las cresenças indós son demest d'autres : ''[[Dharma]]'' (etica/devers), ''[[Samsara]]'' (Lo cicle continu de naissença, vida, mòrt e renaissença), ''[[Karma]]'' (accion e reaccion : cicle de causa e d'efièch), ''[[Moksha]]'' (liberacion del cicle ''samsara''), e los divèrses [[Iòga]]s (camins o practicas).


== Nòtas e referéncias ==
== Nòtas e referéncias ==
<references />
{{Referéncias}}


[[Categoria:Indoïsme]]
[[Categoria:Indoïsme]]
[[Categoria:religion indiana]]

[[af:Hindoeïsme]]
[[als:Hinduismus]]
[[an:Hinduismo]]
[[ar:هندوسية]]
[[arz:هندوسيه]]
[[as:হিন্দু ধৰ্ম]]
[[az:Hinduizm]]
[[bar:Hinduismus]]
[[bat-smg:Indoėzmos]]
[[bcl:Hinduismo]]
[[be:Індуізм]]
[[be-x-old:Індуізм]]
[[bg:Индуизъм]]
[[bh:हिन्दू धर्म]]
[[bjn:Hindu]]
[[bn:হিন্দুধর্ম]]
[[bo:ཧིན་ཏུའི་ཆོས་ལུགས།]]
[[bpy:হিন্দু লিচেত]]
[[br:Hindouegezh]]
[[bs:Hinduizam]]
[[ca:Hinduisme]]
[[co:Induisimu]]
[[cs:Hinduismus]]
[[cy:Hindŵaeth]]
[[da:Hinduisme]]
[[de:Hinduismus]]
[[dv:ހިންދޫދީން]]
[[el:Ινδουισμός]]
[[en:Hinduism]]
[[eo:Hinduismo]]
[[es:Hinduismo]]
[[et:Hinduism]]
[[eu:Hinduismo]]
[[fa:هندوییسم]]
[[fi:Hindulaisuus]]
[[fiu-vro:Hinduism]]
[[fo:Hinduisma]]
[[fr:Hindouisme]]
[[frp:Hindôismo]]
[[fur:Induisim]]
[[fy:Hindoeïsme]]
[[ga:An Hiondúchas]]
[[gan:印度教]]
[[gl:Hinduísmo]]
[[gu:હિંદુ]]
[[he:הינדואיזם]]
[[hi:हिन्दू धर्म]]
[[hif:Hinduism]]
[[hr:Hinduizam]]
[[ht:Endouyis]]
[[hu:Hinduizmus]]
[[hy:Հինդուիզմ]]
[[ia:Hinduismo]]
[[id:Agama Hindu]]
[[ie:Hinduisme]]
[[ilo:Hinduismo]]
[[io:Hinduismo]]
[[is:Hindúismi]]
[[it:Induismo]]
[[ja:ヒンドゥー教]]
[[jv:Hindu]]
[[ka:ინდუიზმი]]
[[kk:Индуизм]]
[[km:សាសនាហិណ្ឌូ]]
[[kn:ಹಿಂದೂ ಧರ್ಮ]]
[[ko:힌두교]]
[[ks:सनातन धर्म]]
[[ku:Ola hindû]]
[[kw:Hindoueth]]
[[la:Hinduismus]]
[[lad:Induizmo]]
[[lb:Hinduismus]]
[[li:Hindoeïsme]]
[[lt:Hinduizmas]]
[[lv:Hinduisms]]
[[map-bms:Hindu]]
[[mk:Хиндуизам]]
[[ml:ഹിന്ദുമതം]]
[[mn:Хиндү шашин]]
[[mr:हिंदू धर्म]]
[[ms:Hinduisme]]
[[mt:Induiżmu]]
[[mwl:Hinduísmo]]
[[my:ဟိန္ဒူဘာသာ]]
[[nds:Hinduismus]]
[[ne:हिन्दू धर्म]]
[[new:हिन्दू धर्म]]
[[nl:Hindoeïsme]]
[[nn:Hinduismen]]
[[no:Hinduisme]]
[[pap:Hinduismo]]
[[pih:Hinduism]]
[[pl:Hinduizm]]
[[pnb:ھندو مت]]
[[ps:هندويزم]]
[[pt:Hinduísmo]]
[[qu:Hinduwismu]]
[[rmy:सनातन धर्म]]
[[ro:Hinduism]]
[[ru:Индуизм]]
[[rue:Індуїзм]]
[[sa:हिन्दू धर्मः]]
[[sah:Индуизм]]
[[sco:Hinduism]]
[[se:Hindulašvuohta]]
[[sh:Hinduizam]]
[[simple:Hinduism]]
[[sk:Hinduizmus]]
[[sl:Hinduizem]]
[[sq:Hinduizmi]]
[[sr:Хиндуизам]]
[[su:Hindu]]
[[sv:Hinduism]]
[[sw:Uhindu]]
[[ta:இந்து சமயம்]]
[[te:హిందూమతము]]
[[th:ศาสนาฮินดู]]
[[tk:Induizm]]
[[tl:Hinduismo]]
[[tr:Hinduizm]]
[[uk:Індуїзм]]
[[ur:ہندومت]]
[[vi:Ấn Độ giáo]]
[[wa:Indouwisse]]
[[war:Hinduismo]]
[[yi:הינדואיזם]]
[[yo:Hinduism]]
[[zh:印度教]]
[[zh-min-nan:Ìn-tō͘-kàu]]
[[zh-yue:印度教]]

Version actuala en data del 9 març de 2024 a 14.59

L'indoïsme (sonat Hindū Dharma dins las lengas indianas actualas), es una religion originària del sos continent Indian. Dins l'usatge contemporanèu l'indoïsme es tanben de còps que i a sonat Sanātana Dharma (सनातन धर्म), una frasa en sanscrit que significa "la lei etèrna". L'indoïsme, que mantuna de sas originas pòdon èsser calcadas sus l'anciana civilization Vedica, es la pus vièlha religion del mond. Ensemble de cresenças e tradicions divèrsas, l'indoïsme a pas qu'un fondator. Es tanben la tresena religion al mond après lo Cristianisme e l'Islam, amb aperaquí un miliard d'adèptes, que 905 milions demòran en Índia e Nepal. Los autres païses amb una importanta populacion indó son Bangladèsh, Sri Lanka, Paquistan, Indonesia, Malàisia, Singapor, Maurici, Fiji, Surinam, Guyana e Trinitat e Tobago.

L'Indoïsme amassa una granda quantitat d'escrituras. Devesidas en "revelat" (Śruti) e "remembrat" (Smriti) e desvolopadas pendent de millennis, aquestas escrituras abòrdan la teologia, filosofia e mitologia, en porgissent una percepcion espirituala e de conselhs dins la practica del Dharma. D'un punt de vista ortodòxe, demest tant de tèxtes, los Vedas e los Upanishads son los primièrs en autoritat, importància e los pus vièlhs. D'autras escrituras màgers son los Tantras, los sectaris Agamas, los Puranas e los epics Mahabharata e Ramayana.

Etimologia[modificar | Modificar lo còdi]

Lo tèrme persan Hindū ven del sanscrit Sindhu, que designa lo fluvi d'Indus. Lo Rig Veda menciona la tèrra dels Indo-Arians coma Sapta Sindhu (la tèrra dels sèt rius, que un es Indus). Çò que correspond a Hapta Həndu dins l'Avesta, tèxte sagrat del Zoroastrianisme. Lo tèrme èra utilizat per la gent que viviá pròcha del riu d'Indus.

Cresenças[modificar | Modificar lo còdi]

Esculturas al temple Hoysaleswara que representan lo Trimurti: Brahma, Siva e Vishnó.

L'Indoïsme es una religion fòrça divèrsa. Emai que unas doctrinas de la fe sián acceptadas per fòrça indós, los especialistas aguèron de dificultats per trapar mantuna doctrina amb una acceptacion universala demest totas las denominacions[1]. Los tèmas importants de las cresenças indós son demest d'autres : Dharma (etica/devers), Samsara (Lo cicle continu de naissença, vida, mòrt e renaissença), Karma (accion e reaccion : cicle de causa e d'efièch), Moksha (liberacion del cicle samsara), e los divèrses Iògas (camins o practicas).

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. {Harvnb|Weightman|1998|pp=262–263}