Vai al contenuto

Raffaello Sanzio: Diferensa tra revision

Da Wikipedia.
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Borichèt (discussion | contribussion)
Borichèt (discussion | contribussion)
Nessun oggetto della modifica
Riga 6: Riga 6:
'''Raffaello Sanzio''', conossù com '''Rafael''' a l'era nassù ël 6 d'Avril dël 1483 e a l'é mòrt ël 6 d'Avril dël 1520. A l'é stàit pitor e architet, e con [[Michelangelo Buonarroti|Michelàngel]] e [[Leonard da Vinci|Leonard]] a l'é un dij pì gran pitor ëd l'[[Arnassensa]].
'''Raffaello Sanzio''', conossù com '''Rafael''' a l'era nassù ël 6 d'Avril dël 1483 e a l'é mòrt ël 6 d'Avril dël 1520. A l'é stàit pitor e architet, e con [[Michelangelo Buonarroti|Michelàngel]] e [[Leonard da Vinci|Leonard]] a l'é un dij pì gran pitor ëd l'[[Arnassensa]].


A l'é conossù për le soe piture [[religion|religiose]] e për soe piture an [[Vatican]], a [[Roma]], [[Italia]].
A l'é conossù për le soe piture [[religion|religiose]] e për soe piture an [[Sità dël Vatican|Vatican]], a [[Roma]], [[Italia]].


A l'età ëd 15 agn a l'era andàit com anlev dal [[Perugino]]. Un dij prim travaj amportant a l'é "Ël mariage dla Madòna". Ant ël 1504 Rafael a l'é andàit a [[Firense]], andoa a l'ha piturà vàire travaj amportant an sla "Madòna".
A l'età ëd 15 agn a l'era andàit com anlev dal [[Perugin]]. Un dij prim travaj amportant a l'é "Ël mariage dla Madòna". Ant ël 1504 Rafael a l'é andàit a [[Firense]], andoa a l'ha piturà vàire travaj amportant an sla [[Madòna]].


Ant ël 1508 Rafael a l'é stàit ciamà a Roma, andova a l'ha passà j'ùltim 12 agn ëd soa curta [[vita]]. A Roma a l'ha piturà le "Stansie". Rafael a l'ha ëdcò travajà com architet al proget ëd la [[Basìlica ëd San Pé]].
Ant ël 1508 Rafael a l'é stàit ciamà a Roma, andova a l'ha passà j'ùltim 12 agn ëd soa curta [[vita]]. A Roma a l'ha piturà le "Stansie". Rafael a l'ha ëdcò travajà com architet al proget ëd la [[Basìlica ëd San Pé]].
Riga 15: Riga 15:


== Euvre prinsipaj ==
== Euvre prinsipaj ==
* ''Madòna dla cadrega'' (1513 anviron, euli su tèila, diàmeter 71 centim; goernà ant la Sala ëd Saturn ëd [[palass Pitti]] a Firense)
* '''Madòna dla cadrega''' (1513 anviron, euli su [[bòsch]], tond dë 71 centim ëd diàmeter; goernà ant la Sala ëd Saturn ëd [[palass Pitti]] a Firense)
: Ës tond arnomà a dev soa nomea ai sò ton càud e pien, a soa composission an [[sirconferensa|sercc]] e a l'aspet popolar dij përsonage, arpresentà ant la vita ëd mincadì. Vestìa a la roman-a, Marìa a l'é setà an s'na cadrega (dont ël nòm dël tablò). A ten an fàuda ël Bambin [[Gesù ëd Nàsaret|Gesù]], da le forme arionde, ch'as quacia contra 'd chila con naturalëssa. Darera a së s-ciàira ël giovo [[Gioann Batista]]. La composission as maria bin con la forma dël tond. J'[[euj]] brilant dël Bambin a tiro tuta l'atension. Parèj ëd soa mare, chiel a bèica fòra dal tablò, dont a s-ciòd n'ampression d'antimità e d'avzinanza. Rafael a l'ha piturà ës tablò a Roma, cand a travajava ambelelà 'me architet. malgré la complessità dla composission, ij përsonage a son pien ëd na blëssa natural e maestosa.
{{Fin}}
{{Fin}}
[[Categorìa:Architet]]

[[Categorìa:Pitor|Rafael]]
[[Categorìa:Pitor|Rafael]]

Revision 12:38, 8 maj 2014

Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.


Àuto-ritrat ëd Rafael
Detaj da La Scòla d'Atene

Raffaello Sanzio, conossù com Rafael a l'era nassù ël 6 d'Avril dël 1483 e a l'é mòrt ël 6 d'Avril dël 1520. A l'é stàit pitor e architet, e con Michelàngel e Leonard a l'é un dij pì gran pitor ëd l'Arnassensa.

A l'é conossù për le soe piture religiose e për soe piture an Vatican, a Roma, Italia.

A l'età ëd 15 agn a l'era andàit com anlev dal Perugin. Un dij prim travaj amportant a l'é "Ël mariage dla Madòna". Ant ël 1504 Rafael a l'é andàit a Firense, andoa a l'ha piturà vàire travaj amportant an sla Madòna.

Ant ël 1508 Rafael a l'é stàit ciamà a Roma, andova a l'ha passà j'ùltim 12 agn ëd soa curta vita. A Roma a l'ha piturà le "Stansie". Rafael a l'ha ëdcò travajà com architet al proget ëd la Basìlica ëd San Pé.

Rafael a l'é mòrt ël di che a compìa 37 agn e a l'é sotrà al Pantheon, a Roma.

Euvre prinsipaj

  • Madòna dla cadrega (1513 anviron, euli su bòsch, tond dë 71 centim ëd diàmeter; goernà ant la Sala ëd Saturn ëd palass Pitti a Firense)
Ës tond arnomà a dev soa nomea ai sò ton càud e pien, a soa composission an sercc e a l'aspet popolar dij përsonage, arpresentà ant la vita ëd mincadì. Vestìa a la roman-a, Marìa a l'é setà an s'na cadrega (dont ël nòm dël tablò). A ten an fàuda ël Bambin Gesù, da le forme arionde, ch'as quacia contra 'd chila con naturalëssa. Darera a së s-ciàira ël giovo Gioann Batista. La composission as maria bin con la forma dël tond. J'euj brilant dël Bambin a tiro tuta l'atension. Parèj ëd soa mare, chiel a bèica fòra dal tablò, dont a s-ciòd n'ampression d'antimità e d'avzinanza. Rafael a l'ha piturà ës tablò a Roma, cand a travajava ambelelà 'me architet. malgré la complessità dla composission, ij përsonage a son pien ëd na blëssa natural e maestosa.