Arnulfu de Carintia

La revisión del 29 pay 2015 a les 17:32 por AsturiBot (alderique | contribuciones) (Robó: Troquéu automáticu de testu (-períodu +periodu))

Plantía:Ficha de noble

Arnulfo de Carantania (Arnulf von Kärnten, n'alemán) (8508 d'avientu de 899) foi margrave de Carantania, rei de la Francia Oriental, de Lotaringia y emperador carolinxu (o d'Occidente).

Arnulfo foi fíu natural del rei Carlomán y de madre eslovena, Litswinde, fía del conde Eberhard de Carantania (Carintia), d'onde-y vien el so nomatu.

Dempués de ser depuestu'l so tíu l'emperador Carlos III'l Gordu, convertir en rei de la Francia Oriental y de Lotaringia (887).

Llogró una victoria frente a los viquingos na batalla de Lovaina, actual Bélxica, en septiembre de 891. Arnulfo invadió Italia nel añu 896. Col so regresu a Alemaña en 896, Arnulfo atopó que la so mala salú implicó que fuera incapaz de tratar colos problemes referentes al so reináu. Italia perdióse,[1] caballeros de Moravia y Hungría taben escalando les sos tierres de cutio, y la Lotaringia taba en rebelión contra Zwentibold.[2] Tamién se vio afectáu pola ascendente violencia y les lluches de poder ente la baxa nobleza alemana.[3]

Nel añu 898, l'emperador Lamberto foi ganáu por Berengario de Friuli qu'acobiciaba'l tronu d'Italia y morrió asesináu. Vacante'l títulu imperial, Arnulfo llogró ser designáu emperador.

El 8 d'avientu de 899 Arnulfo de Carintia morrió en Ratisbona y asocedió-y como rei de la Francia Oriental el so fíu Luis IV, el Neñu, habíu de la so esposa Ota (m. 903).[4] Cuando'l so únicu fíu lexítimu, Luis el Neñu, morrió en 911 a la edá de 17 o 18 años, la caña oriental (alemana) de la casa de Carlomagno dexó d'esistir. Arnulfo fixo que la nobleza tamién reconociera los derechos de los sos fíos ilexítimos Zuentiboldo y Ratoldo como sucesores sos. Zwentibold, a quien fixera rei de Lotaringia en 895, siguió gobernando ellí hasta l'añu siguiente (900).

Arnulfo ta soterráu na basílica de San Emmeram en Ratisbona, qu'anguaño se conoz como Schloss Thurn und Taxis, el palaciu de los príncipes de Thurn und Taxis.

Referencies

  1. Duckett, pg. 30
  2. Duckett, pg. 33
  3. Duckett, pg. 36
  4. Mann IV, pg. 100
  • Jozko Šavli, Karantanija- Editorial Humar, Nova Gorica, 2007.

Enllaces esternos



Predecesor:
Carlos III (el Gordu)
Rei de Francia Oriental
887–899
Socesor:
 
Predecesor:
Carlos III (el Gordu)
Rei de Lotaringia
887–895
Socesor:
{{{socesora2}}}
Predecesor:
Lamberto de Spoleto
Emperador Carolinxu
898–899
Socesor:
{{{socesora3}}}