Saltar al conteníu

Diferencies ente revisiones de «María Leopoldina d'Habsburgu»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo plurales
m iguo testu: en emperatriz => n'emperatriz
 
(Nun s'amuesen 13 revisiones intermedies de 5 usuarios)
Llinia 1: Llinia 1:
{{persona}}
{{persona}}
'''María Leopoldina d'Habsburgu''', tamién conocida como '''María Leopoldina d'Austria-Tirol''' ([[Innsbruck]], [[6 d'abril]] de [[1632]] - [[Viena]], [[7 d'agostu]] de [[1649]]), foi una noble alemana, la segunda esposa de [[Fernandu III d'Habsburgu]] y polo tanto [[Emperatrices del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|emperatriz del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu]]. Morrió mientres daba a lluz al únicu fíu de la pareya, l'[[Carlos José d'Habsburgu|archiduque Carlos José d'Austria]].
'''María Leopoldina d'Habsburgu''', tamién conocida como '''María Leopoldina d'Austria-Tirol''' {{nym}}, foi una noble alemana, la segunda esposa de [[Fernandu III d'Habsburgu]] y polo tanto [[Emperatrices del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|emperatriz del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu]]. Morrió mientres daba a lluz al únicu fíu de la pareya, l'[[Carlos Xosé d'Habsburgu|archiduque Carlos Xosé d'Austria]].


== Primeros años de vida ==
== Primeros años de vida ==
María Leopoldina nació en [[Innsbruck]] como una [[archiduquesa d'Austria]]. Foi la quinta y última fía -pero tercer muyer- del archiduque [[Leopoldo V d'Habsburgu|Leopoldo V d'Austria]], conde del [[Tirol]], y de la so esposa [[Claudia de Médici]], fía del gran duque de Toscana [[Fernandu I de Médici]] y de [[Cristina de Lorena]]. Pocos meses dempués de venir al mundu, María Leopoldina quedóse güérfana de padre. Nesi momentu, el so hermanu mayor, [[Fernando Carlos d'Habsburgu-Médicis|Fernando Carlos]] heredó [[Austria Anterior]], pero l'archiduquesa viuda Claudia asumió la [[Rexencia (política)|rexencia]] por cuenta de la minoría d'edá del so fíu.
María Leopoldina nació en [[Innsbruck]] como una [[archiduquesa d'Austria]]. Foi la quinta y última fía -pero tercer muyer- del archiduque [[Leopoldu V d'Habsburgu|Leopoldu V d'Austria]], conde del [[Tirol]], y de la so esposa [[Claudia de Médici]], fía del gran duque de Toscana [[Fernandu I de Médici]] y de [[Cristina de Lorena]]. Pocos meses dempués de venir al mundu, María Leopoldina quedóse güérfana de padre. Nesi momentu, el so hermanu mayor, [[Fernando Carlos d'Habsburgu-Médicis|Fernando Carlos]] heredó [[Austria Anterior]], pero l'archiduquesa viuda Claudia asumió la [[Rexencia (política)|rexencia]] por cuenta de la minoría d'edá del so fíu.


Nuna carta escrita a la so madre, [[Isabel Estuardo]] el 8 de setiembre de 1641, Carlos Luis del Palatinado (más tarde eleutor palatín [[Carlos I Lluis del Palatinado|Carlos I Lluis]]) describió les intenciones del so tíu, el [[Carlos I d'Inglaterra|rey Carlos I d'Inglaterra]], y el primu hermanu de María Leopoldina, [[Fernandu III d'Habsburgu|l'emperador Fernandu III]], pa iguar un matrimoniu ente la archiduqeusa y él mesmu; el matrimoniu ente María Leopoldina y Carlos Luis diba poner fin "a toles rensíes ente les nueses families".<ref name="Akkerman">{{cita llibru|apellíu=Akkerman|nome=Nadine|títulu=The Correspondence of Elizabeth Stuart, Queen of Bohemia|editorial=[[Oxford University Press]]|añu=2011|isbn=0199551081|fechaacceso=7 de febreru de 2013}}</ref>
Nuna carta escrita a la so madre, [[Sabela Estuardo]] el 8 de setiembre de 1641, Carlos Lluis del Palatináu (más tarde eleutor palatín [[Carlos I Lluis del Palatináu|Carlos I Lluis]]) describió les intenciones del so tíu, el [[Carlos I d'Inglaterra|rey Carlos I d'Inglaterra]], y el primu hermanu de María Leopoldina, [[Fernandu III d'Habsburgu|l'emperador Fernandu III]], pa iguar un matrimoniu ente la archiduqeusa y él mesmu; el matrimoniu ente María Leopoldina y Carlos Lluis diba poner fin "a toles rensíes ente les nueses families".<ref name="Akkerman">{{cita llibru|apellíu=Akkerman|nome=Nadine|títulu=The Correspondence of Elizabeth Stuart, Queen of Bohemia|editorial=[[Oxford University Press]]|añu=2011|isbn=0199551081|fechaaccesu=7 de febreru de 2013}}</ref>


== Matrimoniu y fíos ==
== Matrimoniu y fíos ==
[[Archivu:Jan van den Hoecke - Portrait of Emperor Ferdinand III.jpg|thumb|upright|left|Sacru Emperador Fernandu III.]]
[[Ficheru:Jan van den Hoecke - Portrait of Emperor Ferdinand III.jpg|thumb|upright|left|Sacru Emperador Fernandu III.]]
El matrimoniu ente Carlos Luis y María Leopoldina nunca se llevó a cabu. El 2 de xunetu de 1648 en [[Linz]], l'archiduquesa María Leopoldina casóse con el mesmu emperador viudu [[Fernandu III d'Habsburgu]], convirtiéndose asina en emperatriz, [[Reines consortes d'Hungría|Reina Consorte d'Hungría]] y de [[Bohemia]]. La ceremonia de boda foi arrogante.<ref name="Barthold">{{cita llibru|apellíu=Barthold|nome=Friedrich Wilhelm|títulu=Geschichte deas großen deutschen Krieges vom Tode Gustav Adolfs|editorial=Liesching|añu=1843|isbn=1409421198|fechaacceso=7 de febreru de 2013}}</ref> El compositor [[Andreas Rauch]] celebró'l matrimoniu como "antemanando (cola ayuda de la Divina Providencia) el más formosu final pa la [[Guerra de los Trenta Años]]".<ref name="Weaver">{{cita llibru|apellíu=Weaver|nome=Andrew H.|títulu=Sacred Music as Public Image for Holy Roman Emperor Ferdinand III: Representing the Counter-Reformation Monarch at the End of the Thirty Years' War|editorial=[[Ashgate Publishing]]|añu=2012|isbn=1409421198|fechaacceso=7 de febreru de 2013}}</ref> Una ópera titulada ''I Trifoni d'Amore'', producida por [[Giovanni Felice Sances]], pretendía celebrar el matrimoniu de María Leopoldina, pero l'estrenu en Praga foi atayáu nel últimu momentu cuando'l rei [[Vladislao IV Vasa]] morrió dientro de los dos meses de la boda; la entamada representación de Presburgu aparentemente nunca tuvo llugar.<ref name="Weaver"/> La nueva emperatriz taba estrechamente rellacionada col so home como la so prima y predecesora, [[María Ana d'España]]; dambos matrimonios fueron medios polos que la [[Casa d'Habsburgu]], de tiempu en tiempu, reforzar a sigo mesma.<ref name="Wedgwood">{{cita llibru|apellíu=Wedgwood|nome=Cicely Veronica|títulu=The thirty years war|editorial=[[Jonathan Cape]]|añu=1967|isbn=|fechaacceso=7 de febreru de 2013}}</ref>
El matrimoniu ente Carlos Lluis y María Leopoldina nunca se llevó a cabu. El 2 de xunetu de 1648 en [[Linz]], l'archiduquesa María Leopoldina casóse con el mesmu emperador viudu [[Fernandu III d'Habsburgu]], convirtiéndose asina n'emperatriz, [[Reines consortes d'Hungría|Reina Consorte d'Hungría]] y de [[Bohemia]]. La ceremonia de boda foi arrogante.<ref name="Barthold">{{cita llibru|apellíu=Barthold|nome=Friedrich Wilhelm|títulu=Geschichte des großen deutschen Krieges vom Tode Gustav Adolfs|editorial=Liesching|añu=1843|isbn=1409421198|fechaaccesu=7 de febreru de 2013}}</ref> El compositor [[Andreas Rauch]] celebró'l matrimoniu como "antemanando (cola ayuda de la Divina Providencia) el más formosu final pa la [[Guerra de los Trenta Años]]".<ref name="Weaver">{{cita llibru|apellíu=Weaver|nome=Andrew H.|títulu=Sacred Music as Public Image for Holy Roman Emperor Ferdinand III: Representing the Counter-Reformation Monarch at the End of the Thirty Years' War|editorial=[[Ashgate Publishing]]|añu=2012|isbn=1409421198|fechaaccesu=7 de febreru de 2013}}</ref> Una ópera titulada ''I Trifoni d'Amore'', producida por [[Giovanni Felice Sances]], pretendía celebrar el matrimoniu de María Leopoldina, pero l'estrenu en Praga foi atayáu nel últimu momentu cuando'l rei [[Vladislao IV Vasa]] morrió dientro de los dos meses de la boda; la entamada representación de Presburgu aparentemente nunca tuvo llugar.<ref name="Weaver"/> La nueva emperatriz taba estrechamente rellacionada col so home como la so prima y predecesora, [[María Ana d'España]]; dambos matrimonios fueron medios polos que la [[Casa d'Habsburgu]], de tiempu en tiempu, reforzar a sigo mesma.<ref name="Wedgwood">{{cita llibru|apellíu=Wedgwood|nome=Cicely Veronica|títulu=The thirty years war|editorial=[[Jonathan Cape]]|añu=1967|isbn=|fechaaccesu=7 de febreru de 2013}}</ref>


Fernando habíase quedáu viudu dos años antes de [[María Ana d'España]], fía del rei [[Felipe III d'España]], cola cual tuviera seis fíos. La emperatriz llueu se quedó embarazada, y foi representada d'esa manera nel cuadru de 1649 pol pintor italianu y poeta [[Lorenzo Lippi]].
Fernando habíase quedáu viudu dos años antes de [[María Ana d'España]], fía del rei [[Felipe III d'España]], cola cual tuviera seis fíos. La emperatriz llueu se quedó embarazada, y foi representada d'esa manera nel cuadru de 1649 pol pintor italianu y poeta [[Lorenzo Lippi]].


== Muerte ==
== Muerte ==
L'únicu fíu de María Leopoldina, l'archiduque [[Carlos José d'Habsburgu]] nació en [[Viena]] el [[7 d'agostu]] de [[1649]]. El partu foi desaxeradamente difícil, acabando cola muerte de la emperatriz de tan solu diecisiete años.<ref name="Coxe">{{cita llibru|apellíu=Coxe|nome=William|enlaceautor=William Coxe|títulu=History of the House of Austria, from the Foundation of the Monarchy by Rhodolph of Hapsburgh, to the Death of Leopold the Second|añu=1807|isbn=|fechaacceso=8 de febreru de 2013}}</ref> El so fíu foi nomáu obispu de [[Olomouc]], [[Passau]] y [[Wrocław]], y Gran Maestru de la [[Orde Teutónica]], pero morrió a los quince años, el [[27 de xineru]] de [[1664]].<ref name="Weaver"/>
L'únicu fíu de María Leopoldina, l'archiduque [[Carlos Xosé d'Habsburgu]] nació en [[Viena]] el [[7 d'agostu]] de [[1649]]. El partu foi desaxeradamente difícil, acabando cola muerte de la emperatriz de tan solu diecisiete años.<ref name="Coxe">{{cita llibru|apellíu=Coxe|nome=William|enllaceautor=William Coxe|títulu=History of the House of Austria, from the Foundation of the Monarchy by Rhodolph of Hapsburgh, to the Death of Leopold the Second|añu=1807|isbn=|fechaaccesu=8 de febreru de 2013}}</ref> El so fíu foi nomáu obispu d'[[Olomouc]], [[Passau]] y [[Wrocław]], y Gran Maestru de la [[Orde Teutónica]], pero morrió a los quince años, el [[27 de xineru]] de [[1664]].<ref name="Weaver"/>


Los restos mortales de María Leopoldina reposen na tumba 21 de la [[Cripta Imperial de Viena (Kaisergruft)|Cripta Imperial]] de [[Viena]]. L'escritor [[Wolf Helmhardt von Hohberg]], entós a empiezos de la so carrera, unvió al emperador Fernando un poema escritu n'honor de la emperatriz Leopoldina.<ref name="Kunisch">{{cita llibru|apellíu=Kunisch|nome=Hermann|títulu=Literarisches Jahrbuch|editorial=Duncker & Humblot|añu=1971|isbn=|fechaacceso=8 de febreru de 2013}}</ref>
Los restos mortales de María Leopoldina reposen na tumba 21 de la [[Cripta Imperial de Viena (Kaisergruft)|Cripta Imperial]] de [[Viena]]. L'escritor [[Wolf Helmhardt von Hohberg]], entós a empiezos de la so carrera, unvió al emperador Fernando un poema escritu n'honor de la emperatriz Leopoldina.<ref name="Kunisch">{{cita llibru|apellíu=Kunisch|nome=Hermann|títulu=Literarisches Jahrbuch|editorial=Duncker & Humblot|añu=1971|isbn=|fechaaccesu=8 de febreru de 2013}}</ref>


Fernando volvió casase en [[1651]] con [[Leonor Gonzaga-Nevers]], fía de [[Carlos de Gonzaga-Nevers]], cola cual tuvo cuatro fíos.
Fernando volvió casase en [[1651]] con [[Lleonor Gonzaga-Nevers]], fía de [[Carlos de Gonzaga-Nevers]], cola cual tuvo cuatro fíos.


<!-- == Ancestors ==
<!-- == Ancestors ==
Llinia 55: Llinia 55:
|24= 24. [[Giovanni dalle Bande Nere]]
|24= 24. [[Giovanni dalle Bande Nere]]
|25= 25. [[Maria Salviati]]
|25= 25. [[Maria Salviati]]
|26= 26. [[Pedro Álvarez de Toledo, Marquis of Villafranca]]
|26= 26. [[Pedru Álvarez de Toledo, Marquis of Villafranca]]
|27= 27. [[Maria Osorio, 2nd Marquise of Villafranca]]
|27= 27. [[Maria Osorio, 2nd Marquise of Villafranca]]
|28= 28. [[Francis I, Duke of Lorraine]]
|28= 28. [[Francis I, Duke of Lorraine]]
Llinia 69: Llinia 69:
| títulu = [[Emperatrices del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|Emperatriz del Sacru Imperiu]]
| títulu = [[Emperatrices del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|Emperatriz del Sacru Imperiu]]
| periodu = 1648-1649
| periodu = 1648-1649
| predecesor = [[María Ana d'Austria y Austria-Estiria|Mariana d'Austria]]
| predecesor = [[María Ana d'Austria y Austria-Esteria|Mariana d'Austria]]
| socesor = [[Leonor Gonzaga-Nevers]]
| socesor = [[Lleonor Gonzaga-Nevers]]
}}
}}


Llinia 82: Llinia 82:




{{Tradubot|María Leopoldina de Habsburgo}}
{{Tradubot|María Leopoldina de Habsburgu}}


[[Categoría:Archiduqueses d'Austria]]
[[Categoría:Archiduqueses d'Austria]]
Llinia 90: Llinia 90:
[[Categoría:Reines consortes d'Hungría]]
[[Categoría:Reines consortes d'Hungría]]
[[Categoría:Nobles d'Austria]]
[[Categoría:Nobles d'Austria]]
[[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]]

Revisión actual a fecha de 16:26 18 mar 2024

María Leopoldina d'Habsburgu
Vida
Nacimientu Innsbruck28 de payares de 1632[1]
Nacionalidá Bandera de Austria Austria
Muerte Viena7 d'agostu de 1649[2] (16 años)
Sepultura Cripta Imperial de Viena (es) Traducir
Causa de la muerte fiebres puerperales (es) Traducir
Familia
Padre Leopoldu V d'Habsburgu
Madre Claudia de' Medici
Casada con Fernandu III d'Habsburgu (1648 – )[3]
Fíos/es Carlos Xosé d'Habsburgu
Hermanos/es
Pueblu Casa d'Habsburgu
Oficiu reina
Cambiar los datos en Wikidata

María Leopoldina d'Habsburgu, tamién conocida como María Leopoldina d'Austria-Tirol (28 de payares de 1632Innsbruck – 7 d'agostu de 1649Viena), foi una noble alemana, la segunda esposa de Fernandu III d'Habsburgu y polo tanto emperatriz del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu. Morrió mientres daba a lluz al únicu fíu de la pareya, l'archiduque Carlos Xosé d'Austria.

Primeros años de vida

[editar | editar la fonte]

María Leopoldina nació en Innsbruck como una archiduquesa d'Austria. Foi la quinta y última fía -pero tercer muyer- del archiduque Leopoldu V d'Austria, conde del Tirol, y de la so esposa Claudia de Médici, fía del gran duque de Toscana Fernandu I de Médici y de Cristina de Lorena. Pocos meses dempués de venir al mundu, María Leopoldina quedóse güérfana de padre. Nesi momentu, el so hermanu mayor, Fernando Carlos heredó Austria Anterior, pero l'archiduquesa viuda Claudia asumió la rexencia por cuenta de la minoría d'edá del so fíu.

Nuna carta escrita a la so madre, Sabela Estuardo el 8 de setiembre de 1641, Carlos Lluis del Palatináu (más tarde eleutor palatín Carlos I Lluis) describió les intenciones del so tíu, el rey Carlos I d'Inglaterra, y el primu hermanu de María Leopoldina, l'emperador Fernandu III, pa iguar un matrimoniu ente la archiduqeusa y él mesmu; el matrimoniu ente María Leopoldina y Carlos Lluis diba poner fin "a toles rensíes ente les nueses families".[4]

Matrimoniu y fíos

[editar | editar la fonte]
Sacru Emperador Fernandu III.

El matrimoniu ente Carlos Lluis y María Leopoldina nunca se llevó a cabu. El 2 de xunetu de 1648 en Linz, l'archiduquesa María Leopoldina casóse con el mesmu emperador viudu Fernandu III d'Habsburgu, convirtiéndose asina n'emperatriz, Reina Consorte d'Hungría y de Bohemia. La ceremonia de boda foi arrogante.[5] El compositor Andreas Rauch celebró'l matrimoniu como "antemanando (cola ayuda de la Divina Providencia) el más formosu final pa la Guerra de los Trenta Años".[6] Una ópera titulada I Trifoni d'Amore, producida por Giovanni Felice Sances, pretendía celebrar el matrimoniu de María Leopoldina, pero l'estrenu en Praga foi atayáu nel últimu momentu cuando'l rei Vladislao IV Vasa morrió dientro de los dos meses de la boda; la entamada representación de Presburgu aparentemente nunca tuvo llugar.[6] La nueva emperatriz taba estrechamente rellacionada col so home como la so prima y predecesora, María Ana d'España; dambos matrimonios fueron medios polos que la Casa d'Habsburgu, de tiempu en tiempu, reforzar a sigo mesma.[7]

Fernando habíase quedáu viudu dos años antes de María Ana d'España, fía del rei Felipe III d'España, cola cual tuviera seis fíos. La emperatriz llueu se quedó embarazada, y foi representada d'esa manera nel cuadru de 1649 pol pintor italianu y poeta Lorenzo Lippi.

L'únicu fíu de María Leopoldina, l'archiduque Carlos Xosé d'Habsburgu nació en Viena el 7 d'agostu de 1649. El partu foi desaxeradamente difícil, acabando cola muerte de la emperatriz de tan solu diecisiete años.[8] El so fíu foi nomáu obispu d'Olomouc, Passau y Wrocław, y Gran Maestru de la Orde Teutónica, pero morrió a los quince años, el 27 de xineru de 1664.[6]

Los restos mortales de María Leopoldina reposen na tumba 21 de la Cripta Imperial de Viena. L'escritor Wolf Helmhardt von Hohberg, entós a empiezos de la so carrera, unvió al emperador Fernando un poema escritu n'honor de la emperatriz Leopoldina.[9]

Fernando volvió casase en 1651 con Lleonor Gonzaga-Nevers, fía de Carlos de Gonzaga-Nevers, cola cual tuvo cuatro fíos.


Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. «Habsburg, Maria Leopoldine (BLKÖ)» (n'alemán). Biographisches Lexikon des Kaiserthums Oesterreich:  páxs. 52. 
  2. Afirmao en: Find a Grave. Identificador Find a Grave: 8867107. Data de consulta: 24 mayu 2020. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. Identificador de persona en The Peerage: p11207.htm#i112062. Data de consulta: 7 agostu 2020.
  4. Akkerman, Nadine (2011). The Correspondence of Elizabeth Stuart, Queen of Bohemia. Oxford University Press. ISBN 0199551081.
  5. Barthold, Friedrich Wilhelm (1843). Geschichte des großen deutschen Krieges vom Tode Gustav Adolfs. Liesching. ISBN 1409421198.
  6. 6,0 6,1 6,2 Weaver, Andrew H. (2012). Sacred Music as Public Image for Holy Roman Emperor Ferdinand III: Representing the Counter-Reformation Monarch at the End of the Thirty Years' War. Ashgate Publishing. ISBN 1409421198.
  7. Wedgwood, Cicely Veronica (1967). The thirty years war. Jonathan Cape.
  8. Coxe, William (1807). History of the House of Austria, from the Foundation of the Monarchy by Rhodolph of Hapsburgh, to the Death of Leopold the Second.
  9. Kunisch, Hermann (1971). Literarisches Jahrbuch. Duncker & Humblot.


Predecesor:
Mariana d'Austria
Emperatriz del Sacru Imperiu
1648-1649
Socesor:
Lleonor Gonzaga-Nevers