Ateneu Igualadí de la Classe Obrera
Ateneu Igualadí de la Classe Obrera és una entitat fundada a Igualada el 1863 pels obrers Antoni Carner, Antoni Vila, Ferran Salat i Josep Estany, amb el suport del Pare Marià Ferrer, amb l'objectiu de crear un centre instructiu, de formació cultural i professional, posant la cultura a l'abast de tothom.[1] Un dels primers socis honoraris de l'Ateneu fou Josep Anselm Clavé. En foren presidents destacats republicans com Joan Serra i Constansó o Amadeu Biosca i Busqué.
  Ateneu Igualadí de la Classe Obrera | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Data de dissolució o abolició | 1878 | |||
| Obertura | 1900 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Igualada (Anoia) | |||
| ||||
| Format per | Brollador | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 14 juny 2005 | |||
| Id. IPAC | 5779 | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Brollador | ||||
| Id. IPAC | 5780 | |||
Descripció
L'edifici és de l'any 1878, amb Pau Riera i Galtés com a mestre d'obres i com a autor també d'un brollador modernista situat al jardí.[1] Compta amb un teatre projectat per Pau Salvat i Espasa i construït l'any 1913.[1]
Durant l'època de major activitat (abans de la dictadura de Primo de Rivera i durant la Segona República Espanyola), es realitzaren importants conferències de personatges com Àngel Guimerà, Carles Pi i Sunyer, Joan Puig i Ferreter, Ventura Gassol, Joan Peiró, Rafael Campalans, Joaquim Maurín, Antoni Rovira i Virgili, Carles Rahola o Pau Vila. També es celebraren importants certamens literaris i diverses exposicions.
El 1939, a la fi de la guerra civil espanyola, l'Ateneu fou clausurat i confiscat per les autoritats franquistes i passa a ser el Centro Nacional, fins al 1977, quan s'inicià el període de recuperació, gràcies a la voluntat d'antics socis i de la vila d'Igualada. Durant aquesta època l'Ateneu va haver de fer front a una rehabilitació, ja que les instal·lacions estaven força deteriorades i es va haver de vendre una part important del patrimoni de l'Ajuntament, concretament el camp del Xipreret, així com cedir la gestió del teatre a l'Ajuntament per poder pagar les obres de rehabilitació.
Actualment té una biblioteca-sala d'estudi i acull una vintena d'entitats, incloent un cine-club, un esbart dansaire i un equip de futbol. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Escoles
Les Escoles de l’Ateneu Igualadí van ser des de l'inici un dels elements més importants de l’Ateneu i s’iniciaren el setembre de 1863 amb classes vespertines per a adults. El 1864 s'inaugurà l’escola de dibuix i el 1871 començaren les classes de música.
El 1873 la seu de l'Ateneu al pati del Garbat dels Alls, actualment escola de les Escolàpies, fou cremat per les tropes carlistes amb motiu de la tercera guerra carlina[2] i les activitats escolars s'aturaren fins al 1877. L'any 1890 començà l'escola diürna destinada a nois de més de 8 anys i l'any 1908 l'escola per a nenes en el nou edifici del carrer Sant Pau.
L'any 1915 els germans Jaume i Artur Garcia Fossas van donar 5.000 pessetes a l'Ateneu per la compra d'uns terrenys per a la ubicació de l'edifici d'un nou Palau Escolar.[3] L'any 1917 lliuraren 20.000 pessetes per a l'adquisició d'una casa del carrer de l'Amnistia, per edificar les noves escoles i l'any 1918, Jaume costejà tot el mobiliari per a l'escola, a la memòria del seu fill, mort a conseqüència de la grip. El nou Palau Escolar, obra d'estètica noucentista de 1919 de l'arquitecte Josep Pausas i Coll[4] s'inaugurà el 1920.[3] Els Garcia Fossas també patrocinaren les colònies d'estiu per als alumnes pobres de les Escoles.[3]
Durant la guerra civil espanyola les escoles continuaren funcionant,[5] fins que el 1939 l'activitat de l'Ateneu i de les Escoles s'aturà.
El 1978 es recuperà l'Ateneu i les seves escoles tornaren a funcionar. En l'actualitat formen infants des dels 0 fins als 18 anys, conjuntament amb la Llar d'Infants i l'Escola Anoia, centre d'Educació Secundària creat l'any 1996 per tres centres de primària igualadins: Col·legi Jesús Maria, Fundació Escola Mowgli i Escoles de l'Ateneu Igualadí.[6]
Brollador
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Edifici | |||
| Obertura | 1900 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Igualada (Anoia) | |||
| ||||
| Format per | Brollador | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 14 juny 2005 | |||
| Id. IPAC | 5779 | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Brollador | ||||
| Id. IPAC | 5780 | |||
El Brollador de l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera és una obra del municipi d'Igualada (Anoia) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un element ornamental adossat a la paret format per un brollador amb dos bancs als costats. És de formes sinuoses i està revestit amb trencadís en el que predomina el color verd en el brollador i el marró en els bancs. La base del brollador té forma de petxina amb una rocalla a l'interior amb elements vegetals per on baixa l'aigua. Del treball de trencadís cal remarcar els dibuixos ornamentals els quals són dues flors i la "A" de l'Ateneu i l'abella, símbol de l'entitat.[7] Sembla que el sr. Roura, propietari d'una fàbrica, va fer construir aquest brollador.[7]
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ateneu Igualadí
- ↑ Ateneu Igualadí, L’Ateneu Igualadí, 145 anys d’història
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Magí Puig i Gubern. REVISTA D’IGUALADA. NÚM. 30, DESEMBRE DE 2008, Els germans Garcia Fossas
- ↑ poblesdecatalunya.cat, Escoles de l'Ateneu Igualadí (Igualada)
- ↑ Nodo50, Teatre de l'Ateneu el 1936
- ↑ Història de Escola Anoia
- ↑ 7,0 7,1 «Ateneu Igualadí de la Classe Obrera». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 octubre 2014].
Enllaços externs
{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina