Arthur Ashe
Arthur Robert Ashe, Jr. (10 de juliol de 1943- 6 de febrer de 1993) fou un jugador afroamericà de tennis dels Estats Units. Nascut en Richmond, Virginia, morí de SIDA i és recordat pels seus esforços en accions socials i pel seu gran pas pel tennis en els anys 70.
Biografia
De xiquet, Ashe era xicotet i no molt bé coordinat, encara que després ja en la seua adolescència es convertí en un molt bon jugador de tennis (guanyant el títol de l'estat) i de futbol americà (ajudant al seu equip a guanyar el títol de la ciutat).
Va començar a cridar l'atenció dels seus seguidors al rebre una beca de tennis en la UCLA en 1963. Havia estat el deixeble de Walter Johnson, exentrenador de'Althea Gibson. Eixe mateix any es va convertir en el primer jugador afroamericà a formar part d'un equip nord-americà de Copa Davis.
En 1965 es convertí en el campió individual del campionat de la NCAA nord-americana i ajudà a la UCLA a guanyar el títol d'equip d'eixe mateix any.
Després del seu reeixit pas per les universitats es va bolcar pel professionalisme en 1969. Eixe any era considerat el millor tennista nord-americà, després d'haver assolit imposar-se en el US Open de 1968 i haver dut als Estats Units a consagrar-se campió de Copa Davis eixe mateix any.
Coneixent que els tennistes d'eixe llavors no rebien els diners adequats per guanyar pel que fa al creixement de popularitat de l'esport, Ashe fou una de les claus per a formar la Associació de Tennistes Professionals (ATP). En 1969 li fou denegada una visa de part del govern sud-africà, el que li impedí jugar en el torneig d'eixe país. Aquest fet, Ashe ho usà per a cridar l'atenció sobre les polítiques de l'apartheid. En els mitjans, advocà per l'expulsió de Sud-àfrica del circuit professional.
En 1970 aconsegueix el seu segon títol de Gran eslam al guanyar el Obert d'Austràlia al vèncer en la final a l'australià Dick Crealy. Un any després arribaria a la final del mateix torneig però sucumbiria davant Ken Rosewall.
Després de diversos anys de no molt bons resultats, en 1975, Ashe juga la seua millor temporada, aconseguint la seua primer i únic títol en el Dura de Wimbledon. El seu últim assoliment important havia estat arribar a la final de el US Open de 1972, en la qual perdé davant el romanès Ilie Nastase. En la final de Wimbledon derrotà inesperadament al Nº1 Jimmy Connors. Fins al moment es manté com l'únic home de raça negra a arribar a els títols d'Obert d'Austràlia, Wimbledon i US Open. L'únic altre a assolir un títol de Gran eslam fou Yannick Noah en Roland Garros. A més aconseguí dos títols de Gran eslam més en la modalitat de dobles.
Ashe continuà jugant per diversos anys però, després de ser operat del cor en 1979, va anunciar el seu retir en 1980.
En un llibre publicat pel gran tennista Jack Kramer en 1979, Ashe apareix en la seua llista dels 21 jugadors més grans de la història del tennis.
Després del seu retir, Ashe realitzà moltes tasques entre les quals es troben escriure per a la revista Time, comentar per a la cadena ABC Sports, fundar la Lliga Nacional Junior de Tennis del seu país i fer les vegades de capità de Copa Davis. En 1983 va ser operat per segona vegada del cor i en 1985 va ser triat per a integrar el Saló Internacional de la Fama del tennis.
En 1988, Ashe descobrí que havia adquirit SIDA durant les transfusions que se li realitzaren durant la seua operació de cor. Igualment decidí no reportar-lo a la premsa fins que en 1992, després de les remors que indicaven que el diari USA Today estava per publicar una història sobre la seua condició, es va veure forçat a expressar públicament que havia contret la malaltia. En el seu últim any de vida, Arhur féu molt per a cridar l'atenció dels portadors de VIH en el món. Dos mesos previs a la seua mort creà l'Arthur Ashe Institute for Urban Health, per a ajudar en la prevenció de tractaments inadequats de salut i fou nomenat "Esportista de l'any" per la revista Sports Illustrated. Menys d'una setmana prèvia a la seua mort acabà les seues memòries, que foren publicades sota el títol "Days of Grace" (Dies de gràcia).
Alguna vegada va dir: "Sé que mai m'haguera perdonat si haguera triat viure sense un propòsit humà, sense tractar d'ajudar als pobres i desafortunats, sense reconèixer que potser, la gaubança pura de la vida ve al tractar d'ajudar a uns altres".
A causa de complicacions per la seua malaltia, va morir el 6 de febrer de 1993.
La seua lluita
Arthur va lluitar en la seua vida contra les polítiques de l'apartheid a Sud-àfrica, molt abans fins i tot que aquesta pràctica es tornara una "'moda'". No obstant això, no li agradava ser un símbol i mai va voler convertir-se en una veu dels negres radicals. Alguna vegada digué que suportà el VIH es posava pàl·lid davant el dolor que causa créixer sent negre a l'Amèrica del Nord.
En 1985 fou arrestat per les seues protestes contra l'apartheid. Al setembre de 1992 tornaria a ser arrestat, aquesta vegada per les seues protestes contra la política dels EUA cap als immigrants haitians. Eixa nit digué: "Marxar en una protesta és un dels grans moments que un pot tenir en la seua vida, m'alliberà un torrent d'endorfines".
Es convertí en un lluitador en la causa de la SIDA, a pesar de la seua reticència inicial, i començà una recol·lecció de US$5 milions en una campanya per a ajuntar fons per a la lluita contra la malaltia i qüestionà les polítiques del govern per la falta de fons per a investigació. En les seues memòries diria: "Parlar davant audiències sobre la SIDA s'ha convertit d'alguna manera en la funció més important de la meua vida". ('Sports Illustrated, 1992)
Alguna vegada rebé una carta d'un fan que deia: Per què Déu ha de seleccionar-te per a tan lletja malaltia?. Ashe respongué: En el món 50.000.000 de xics comencen a jugar al tennis, 5.000.000 aprenen a jugar-lo, 500.000 aprenen tennis professional, 50.000 entren al circuit, 5.000 arriben a jugar un Gran eslam, 50 arriben a Wimbledon, 4 a les semifinals, 2 a la final. Quan estava alçant la copa mai li vaig preguntar a Déu: Per què a mi. I avui amb la meua malaltia, no hauria de preguntar-li: Per què a mi?. També digué: "No vull ser recordat pels meus assoliments tenístics, això no és cap contribució per a la societat. Això fou purament egoista; això fou per a mi".
Enllaços externs
- Siti Oficial d'Arthur Ashe (anglès)
- Saló Internacional de la Fama del Tennis (anglès)
- New York Times Obituary (anglès)
- Tributo a Arthur Ashe, Sports Illustrated (anglès)
- Arthur Ashe Institute for Urban Health (anglès)
- Arthur Ashe & Monument Avenue in Richmond, VA [1] alex[2][3] (anglès)
- Arthur Ashe's Gravesite (anglès)
- The Game — My 40 Years in Tennis (1979) — Jack Kramer with Frank Deford (ISBN 0-399-12336-9)