Basílica: diferència entre les revisions

Originalment una basílica era un edifici públic típic de la [[antiga Roma|civilització romana]] que tenia un ús econòmic i jurídic.<ref name="Diccionari">{{ref-llibre|cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=p. 109, entrada: "basílica"|isbn=84-297-3521-6}}</ref> Amb la progressiva expansió del cristianisme, aquesta religió va adoptar la mateixa estructura arquitectònica, la "planta basilical", per construir els nous edificis [[Art paleocristià|paleocristians]] que havien d'hostatjar les seves cerimònies: una [[Nau (arquitectura)|nau]] central, més gran en amplada i alçada que les laterals, que en podien ser 2 o fins i tot 4, fent un total de 3 o 5  naus. A la central s'hi poden obrir galeries de finestres. L’[[enteixinat]] solia ser pla amb una coberta d’estructura de fusta i teulada ceràmica, però això evolucionaria passant a construir-se de pedra. Els dos costats curts solien ser plans, però a vegades s’hi construïen afegits en forma d'[[exedra]] semicircular, un precedent de l'[[absis]] de les esglésies cristianes.