Carta de Jaume
L'Epístola de Sant Jaume és un llibre bíblic atribuït a Sant Jaume el Just, "el germà del Senyor" (Galàtes 1:19), freqüentment identificat amb Sant Jaume el Menor, encara que de vegades s'ha atribuït també a Sant Jaume el Major. Està dirigida a "les dotze tribus disperses entre les nacions" (els jueus que vivien entre gentils).
El seu missatge se centra en el debatut passatge que declara que "la fe sense obres està morta" (SantJaume 2:14-26), així com la paraula sense "pràctica" (SantJaume 1:21-27), "com quan un germà està nu i necessitat d'aliment diari de què servirà que algun li diga «aneu en pau, cuideu-vos del fred i mengeu a satisfacció», si no li doneu el necessari per al sustente del cos?".
Es preocupa per tant pels contrastos tan comuns entre la predicació de les esglésies i la seua realitat. En particular rebutja la discriminació contra els pobres, reclama la justícia social redistributiva (SantJaume 5:1-6) i unes relacions humanes d'amor. Amonesta a qui oren en benefici dels seus interès egoistes de prosperitat personal (SantJaume 4:3) i èxit mundà, sense tenir en compte que "qui vol ser amic del món es constitueix en enemic de Déu". Com Jesús (Mateo 5:33-37), rebutja el jurament i flama a dir amb senzillesa la veritat (SantJaume 5:12). Aconsella als malalts sol·licitar als líders de la seua església que oren per ells que i vagen a ungirlos amb oli (SantJaume 5:14).
Acaba amb un cridat a orar per qui en la comunitat estiguen malalts o hagen comès faltes, a "confessar-se mútuament els pecats i orar mútuament els uns pels altres", "perquè molt val l'oració perseverant del just" i "qui assoleix que es convertisca el pecador del seu camí equivocat, salvarà un ànima de la mort i cobrirà multitud de pecats".
En resum, la carta de Sant Jaume reclama una fe viva, que es projecte en totes les situacions de la socials i personals i que supere les proves (SantJaume 1:12).