Colomar
Un colomar o colomer[1] és una construcció per a la criança de colomins i coloms.[2] Els materials amb què està construït varien segons els països i regions, ja que canvien segons el que es disposa en cada zona, així com la seva estructura. Els primers esments escrits de colomers o tudoners a Catalunya daten del segle IX.[3]
Fins a la fi de l'antic règim la construcció d'un colomar i la cria de coloms era un privilegi del senyor o dels propietaris de les masies castrals que només va ser abolit a la revolució francesa.[4] A Catalunya, el privilegi era menys estricte. Si els monestirs i castells hi tenien sovint colomars impressionants, també se'n van trobar de més modests, construïts pels simples pagesos.[3] Servien per al la producció de carn i d'adob. Un colomar mitjà de 200 parelles produïa annualment uns 500 colomins i 6 carretades d'abob.[5]
A les ciutats moderns, els columers formen una de les eines utilitzades per a contenir la plaga dels coloms que per falta d'enemics naturals proliferen i avarien els edificis amb els seus fems.[4] S'hi administren anticonceptius, com al columar de Melbourne.
Museus
- Centre d'Interpretació dels Colomars i aula de la Natura a Villafáfila, (Província de Zamora, Espanya).
- Centre d'Interpretació dels Colomars a Santoyo, (Província de Palència, Espanya).
- Palomar de l'Horta Noble al municipi de Isla Cristina (Província de Huelva, Espanya). Construït en el segle XVIII, alberga espai per a 36.000 coloms.
-
Colomar modern a Melbourne
-
Tierra de Campos a Pedraza (Palència)
-
Colomar de planta quadrada a Palazuelo de Vedija (Valladolid)
-
Nius en un colomar en ruïnes
Referències
- ↑ «Colomer». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Colomar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 «El colomer del Sall», en: Urgèlia. el patrimoni de l'Alt Urgell, 20 de juliol de 2011
- ↑ 4,0 4,1 Dieren in en op gebouwen (neerlandès), Antwerpen, Ed. Monumentenwacht Vlaanderen, 2008, pàgines 7-8 (en català: Animals a l'interior i damunt els edificis)
- ↑ nl:Duivenrecht
Bibliografia
- Antoni Pladevall i Font i altres, Columbaris, colomers i palomers, Volum 19 de Arxiu bibliogràfic excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona, Rafael Dalmau, 1976, 69 pàgines, ISBN 9788423203420
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colomar
- Característiques constructives dels Palomares de Villafáfila (Zamora)
- Cens dels Palomares de Villafáfila 1993 (Zamora) Metodogía i estadística) (secció colomers)
- Fitxes dels Palomares de Villafáfila 1993 (Zamora)) (secció colomers)
- CDR Tierra de Campos. El Proder de Medina de Rioseco té un catàleg de colomars de la comarca de Tierra de Campos.