Francisco de Orellana: diferència entre les revisions

| imatge peu = {{mida|1= SageoEG - BustoEstàtua de Francisco de Orellana 01a [[Guayaquil]], [[Equador]].jpg}}

[[Fitxer:Amazones Thevet.jpg|thumbminiatura|300px|dreta|Orellana«Com potserles vaamazones sertracten elals primerque europeucapturen»: enLitografia trobardel aquesteslibre donesd'André salvatgesThevet sobre la colonització francesa del Brasil, en ella que apareixen les transcurstribus de ladones sevaguerreres travessadel per[[Riu l'Amazones]].]]

'''Francisco de Orellana'''<ref> {{citar web GEC|url= http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0047529&BATE=Francisco%2520de%2520Orellana |títol= Francisco de Orellana |consulta=17 de febrer de 2013 |obra= [[enciclopèdia.cat]] |editor= [[Gran Enciclopèdia Catalana]] |data= |llengua= }} </ref> ([[Trujillo (Càceres)|Trujillo]], [[Corona de Castella]], 1511 - delta del [[riu Amazones]], [[Brasil]], novembre de 1546) fou un [[explorador]], [[conquistador]] i [[adelantado]] espanyol. Participà en la [[Conquesta espanyola de l'Imperi inca|conquesta de l'Imperi inca]] i posteriorment fou nomenat governador de diverses poblacions. El 1542 va completar la primera navegació sencera del [[riu Amazones]].

Per espai de molts dies seguiren el curs del [[riu Coca]], en el que recolliren una bona quantitat d'or, però tinguerenhagueren de suspendre el viatge per haver acabat les provisions, sent comissionat Orellana amb 50 homes per anar a cercar-les. A tal efecte construïren una embarcació i en ell baixaren pel riu Coca fins a arribar al [[Napo]], que ningú coneixia fins llavors, pel que Orellana concebi el projecte de governar pel seu conte aquell territori. SiS'hi oposaren alguns dels expedicionaris, i Orellana els abandonà, continuant el viatge en companyia dels seus incondicionals. Després d'algun temps arribaren a un lloc habitat per uns indis d'indole pacifica que els i dispensaren una cordial acollida, advertint-los que es lliuressin, en canvi, dels de la veïna regió. els ''coniapayaras'' (amazones).

L'abril de [[1541]] renovaren el seu viatge pel riu i el mes següent desembarcaren en la província de [[Machiparo]], sent rebut hostilment per uns 12.000 indis, que els obligaren a reembarcar-se, i per fi pogueren posar-se a salv després d'una persecució de dos dies. Per espai de 200 llegües pogueren avançar sense trobar cap ésser humà viu, detenint-se en la confluència d'un riu, al quequal posà el nom de Trinidad, com abans n'havia bategatbatejat un altraaltre amb el nom d'Orellana. Seguint el curs d'aquell riu arribaren al país dels [[paguanes]], on foren hostilitzats pels pels naturals, i des d'allà es traslladaren al que Orellana anomenà dels [[Picotes]], perquè veié caps humans clavats en piques.

El juliol de [[1541]] es trobaven els expedicionaris en una comarca governada pels [[coniapayares]], una tribu de dones guerreres "altes i rosses, despulladesnues i armades amb llargues fletxes," que pelinspiraren seula aspectecomparació iamb trenesles semblaven[[Amazones d'una(mitologia)|Amazones]] raçai nòrdicala denominació del riu. Després de sostindre diversos combats amb elles, victoriosos pels espanyols, s'embarcaren de nou sense parar, en un espai de 150 llegües i deixant darrere una comarca habitada, a la que denominaren ''San Juan'', foren atacats pels indígenes en passar per davant d'unes illes governades per un tal [[Caripuna]], nom al qual donaren a aquell territori. Per fi, i després de no pocs perills i d'haver recorregut unes 1.800 llegües en vuit mesos, desembocaren ala l'[[Oceàoceà Atlàntic]] [[Equatorial]], sent els primers que havien explorat el cabalós [[riu Amazones|Amazones]].<ref>{{Ref-web |url=https://www.worldcat.org/oclc/556943554 |títol=Atlas de los exploradores españoles |consulta=2018-12-01 |data=2009 |llengua=castellà}}</ref>

Orellana passà a [[Espanya]] per donar comptes dels seus descobriments, i demanà i assolí el govern de tot aquell territori i el permís per unir aquell país amb la [[Nova Andalusia]]. Amb aquest motiu formà una nova expedició, reclutant 400 espanyols, molts d'ells nobles, i tots partiren en quatre navilis de [[Sanlúcar de Barrameda]] l'11 de maig de [[1544]], perdent en la travessia fins a les [[Canàries]] una de les embarcacions i més de 100 homes, i quan arribà a la desembocadura del [[riu Marañón]] només li'n restaven dos vaixells i menys de la meitat de la gent.

Després d'haver remuntat lael corrent del riu unes 100 llegües, es deturà per a construir un bergantí amb les restes d'una altra de llurs embarcacions (la tercera) que havia perdut,. iEn allíaquest vapunt, tenir57 eldels dolorseus decompanys veurevan morir de fam a 57 dels seus companys;i, 30 llegües més amunt, quan van perdéperdre l'últim del navilis que sortiren de [[Sanlúcar de Barrameda]], moriren d'encara altres expedicionaris,. iEl l'esforçatmateix Orellana, extenuat per la fatigal'expedició i nola podentmanca resistir tantade desgraciaprovisions, morí també en els voltants de [[Montealegre]]. Els restants expedicionaris entre els que hi figurava la vídua d'Orellana, pogueren arribar al mar i desembarcaren, per últim, ena l'[[illa Margarita]].

[[Categoria:Persones de la província deTrujillo (Càceres)]]